Vins de dia i Vins de nit

A la basílica palladina de Vicenza s’ha inaugurat una exposició sobre la Nit, sota la signatura de Marco Goldin. El recorregut abasta des dels egipcis (amb el rei “bambino” Tutankamon) fins pintors contemporanis com López García.

Però si parlem de vins, ¿n’hi ha de dia i de nit? Doncs serà que sí.

Durant el dinar predominen els vins lleugers; blancs, rosats, aromàtics, àcids, gràcils, expressius, mimètics, extravertits i versàtils. Perquè ens donen energia gràcies a la seva aportació calòrica i la seva simpatia. Ens treuen la set i ens ajuden a digerir; i, sempre amb moderació, poden donar-nos claredat i facilitar la paraula, com ja s’utilitzava en els simposis grecs.

El color del cel en la posta de sol ve maridat amb els rosats de color cirera: atractius, sensuals, plens de fruits del bosc i desenfadats.

A la nit, tot s’enfosqueix i ens vénen de gust vins negres, més alcohòlics, voluminosos, misteriosos, profunds, amb cos i ànima … Vins tancats que conviden a la reflexió i que s’obren quan està a punt de néixer la matinada, ajudant a tancar els ulls. És quan el nostre estat d’ànim més necessita la calma, el repòs, la tranquil·litat, la meditació, la calor, la introversió, l’assertivitat i el diàleg, com avançava el “in vino veritas” de Kierkegaard.

Artistes com Van Gogh o Monet han cantat en els seus quadres més famosos a aquest cèlebre maridatge, amb un cel on el sol ja havia marxat i on els raïms negres formen part del cromatisme pictòric. La metàfora de la nit com a viatge que ens porta al més enllà s’enllaça amb el vi per descobrir-nos el que, algunes vegades, resta més ocult i costa més de trobar: el nostre interior.

El vi ens ajuda a aprofundir en les nostres llums i tenebres. El període on la nit ha presumit de ser més tupida ha estat el romanticisme amb Turner i Friedrich, on els personatges enfrontats a una naturalesa salvatge i indomable, marquen l’estil.

Avui en dia la lluna, encara marca les anyades i moltes de les cures de la vinya. “Ho sempre pensato che l’art sia il racconto della vita” diu Marc Goldin, i és veritat que el vi, com a forma d’art, també canvia amb l’època de l’any i sap diferent segons l’hora del dia.

Amb l’estiu, el sol resplendent i les altes temperatures, les del vi tendeixen a baixar i les moltes hores de sol ens ajuden a marginar els negres més robustos per quan la manta freda del vespre es torna necessària.

“El que és important, no es pot veure …” diu “El petit Príncep”. Celeste, el vi de Torres de la Ribera del Duero és un firmament amb la via làctia que ens il·lumina un pas pel paladar que cobreix, escalfa, recompon i adula els sentits.

“És com amb la flor. Si estimes una flor que està en un estel, és plaent mirar al cel a la nit. Totes les estrelles estan florides ” compon Antoine de Saint-Exupéry. I és veritat que els vins negres també tenen la seva gamma floral amb notes de violeta, rosa i plantes aromàtiques.

Gaudiu de la fresca de la nit i dels seus vins per poder afrontar un nou dia més clar. I acabem com hem començat, amb una mostra vèneta d’ “Art i Vi”, a Verona, a la Gran Guàrdia fins al 16 d’agost, amb 184 obres que van des del “Cinquecento” fins al segle XIX; ple de raïms, copes, brindis, comunions, cicles de les estacions, veremes, imatges d’allò sagrat i profà, al·legories i metàfores de l’estat d’ànim … Tot això, encabit dins del clarobscur del vi.

Meritxell Falgueras