Sempre ens quedarà San Francisco
Molts dels meus millor amics me’ls he trobat de viatge. Abans pensava que és el fet de sentir-te lluny de casa el que provoca que et sentis unida a aquella persona. Els anys m’han demostrat que continuen sent dels amics que es compten amb les mans. La meva troballa a San Francisco ha estat en Carles Costa. Pot ser perquè amics comuns ens havien posat en antecedents;per la gràcia de saber que algun dia ens coneixeríem en persona (però no sospitàvem que a l’altre punta del món!); perquè va ser fàcil reconèixer a l’atractiu corresponsal de París (i aquest any,amb la Bruni i les eleccions, més que mai!). No sé perquè, a vegades, hi ha gent que aconsegueix que t’obris perquè simplement creus que és sensacional. En Carles ho és. El meu nou amic és com un bon merlot vellutat amb una acidesa elegant i uns bons tanins. Molts cops les persones ens cauen bé no només pel que diuen, si no també per com ens escolten. Ell sap quines preguntes fer-te; com crear un món comú; com fer que d’un got d’aigua la millor ampolla de vi per compartir. Gràcies Carles per fer que Califòrnia m’agradi una mica més.
2 comentaris
Eduard
Hola! doncs quina sort que tens no? de trobarte els millors amics de viatge, a mi no m’ha passat mai! :(, home algun cop me trobat algun conegut! a i això si molts catalans per tot arreu! per cert, has trobat molts catalans per San Francisco? a part del Carles, donali records!! jajaja
Eduard Carner!!! Petit Verdot!!!… Barcelona!!!
Meri
Doncs, de veritat els meus millors amics els he conegut quan vivia a Itàlia, a París, a Bordeaux i amb tots hi tinc contacte. Sí, he tingut molta sort perquè tots són persones “meraviglioses” que m’ha ajudat a crèixer.
De catalans aquí m’he trobat amb la Marimar Torres! A part a l’escola d’anglès hi ha gent de Barcelona però no m’hi relaciono gaire perquè després de classes prefereixo anar-me a casa a escriure… Sí, sóc una freek!