ORSON
508, 4th Street
415 777 1502
Es el tercer restaurante de la reputada cheff Elizabeth Falkner’s, una mediática pastelera (Demolition Desserts) americana. La yuxtaposición entre los platos clásicos americanos y la cocina mundial contemporánea hacen de este sitio un rincón agradable para una cena íntima. Se puede empezar con los coktails (cosmpolitan sobretodo) y snaks de especial fantasía. Hacía tiempo que no tomaba un vino a una temperatura tan acertada en un restaurante. Un syrah de napa sin mucha madera a una perfecta temperatura ambiente de bodega , refrescado a 14-16ºC. Las tempuras y cremas a destacar. La mejor una de nactarina con una salchicha de pollo y cacahuetes. El local más fashion de San Francisco para ir después a hacer unos gin-tónics al barrio de Castro.
2 Comentarios
Sergi
Hola Meritxell !!!
Encara que feia dies que no t’he escrivia res , dir-te que et segueixo a través del teu blog.
Des de que vaig arribar de vacances i em connecto al teu blog , estic fent unes noves “vacances”.
Gràcies a les lletres que ens escrius explicant totes les teves vivències, experiències, opinions, sentiments, pensaments en veu alta, juntament amb la narració d’aquells petits detalls dels llocs on estàs i que fan sentir-me dins d’aquell espai on només els vius tu i els que t’envolten en aquell moment…
Arriba un moment que podria tancar els ulls, respirar profundament i …… em dormo……..no sé on estic………. sembla que estic dins d’un combinat com els que puguin servi al barri de Castro …… Estic a Barcelona però un dia he dinat al House of Nan King i sopat al Bristo des Copins amb la Marina, no sé si estic comprant al mercat de Sants o al mercat de davant del Civic centre de SFO…….. personatges, amics i coneguts teus que estant amb mi veient un partit de beisbol i en Pancho Campo em diu si vull una cocacola XXL, la Marina amb vol fer provar un vi i la Erika lluita per que tasti un altre……. i tu dient que podem anar a un Starbucks, mentres veig les notícies de TV3 amb en Carles Costa………… ja veus que divertit !!!!! Al matí en llevo i gràcies a Catalunya Radio, no necessito un GPS per trobar-me…. Bé espero que hagis rigut una mica….. com deus saber no ens gens fàcil posar-s’hi davant d’un “full” en blanc i explicar-li el que penses sense caure en la «incomprensió » del que et llegeix.
Res més, com veus estàs a molts quilòmetres de distància però no has viatjat sola……..
A part de tot l’escrit donar-te gràcies per escriure i compartir. És tot un luxe poguer aprendre coses des dels ulls i coneixement teus. Quin privilegui !!!!
Una abraçada.
Meri
Sergi, gràcies per aquest comentari, és meraviglioso.
Has fet que m’emocioni.
Gràcies perquè dones sentit al que escric i em fas sentir menys sola.
kisses