EN FEMENÍ

focs d’artifici

Les festes donen sentit a l’estructura circular del nostre calendari com deia Elíade. Sant Joan t’obliga a recordar el que feies l’any passat per aquestes dades. Sents com canvia la perspectiva en un any, gent nova que ha entrat a la teva vida i altre que ja no en saps res. És la vida, però a vegades penses que malgrat tot són cicles, la vida és ben estranya. Masses cops no pots cremar tot el que es vol en una foguera. Les pel·lícules de David Lynch apel·len al sentit purificador del foc. Jo em sento igual de contaminada o potser més. El record del cava consumit i de tota aquella coca empassada per trobar un punt dolç a la vetllada. Quan em vaig posar al llit els petards encara estaven desperts. Cap allà a les sis, els sorolls s’havien silenciat i agraïes els sons de la ciutat que un altre dia t’haguessin semblats espantosos. Era suau el soroll dels camions, delicat els cants dels ocells i divertit el soroll de les persianes al aixecar-se. No pot haver silenci on no ha hagut soroll. No por haver-hi soroll sense silenci. Kurt Cobain deia que era millor cremar-se que apagar-se lentament. Mai saps quan t’acabes d’apagar o quan el foc continuarà ardent.

2 Comments

  • Eduard

    Hola!

    Quanta raó tens!! ho penses, però no ho dius mai! crec que passa igual que quan arriba el Cap d’any! ostres tu! en un any poden passar tantes coses, bones i no tant bones, i com dius, coneixes gent nova, hi ha canvis en la teva vida que no podies preveure mai! però penses ostres un altre any estic aqui celebrant Sant Joan o el Cap d’any amb la mateixa gent o no, però hi sóc!!! i això em fa pensar sempre en positiu! que aquest any a sigut super positiu per moltes coses, doncs esper-ho que el pròxim sigui igual o millor! i si ha sigut un any no tant bo, doncs NO HAY MAL QUE POR BIEN NO VENGA!!! i a disfrutar de la vida que son quatre dies mal contats!!!

  • Meri

    La veritat és que cada any ens fem més vells però a vegades no menys inocents. Això pot ser no és dolent, no deixe’m d’éssers sorpresos per la vida… L’etern retorn de Nietzsche és un concepte que m’obsessiona, pensar que al final els contraris queden units per l’estructura circular… Per això necessitem tirar tants coets!!!
    MErci, Edu, ets el meu lector number one!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Meritxell Falgueras Febrer.
  • Finalidad  Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios  Efimàtica.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies