ELS VINS AFRUITATS

Molts utilitzen l’adjectiu “afruitat” pel vi per descriure els vins més aromàtics i frescos. Dir que el vi fa olor a fruita és una tautologia, doncs està clar que el vi està fet de raïm. Utilitzem però aquesta expressió per qualificar les notes d’aromes primaris, els de la varietat, que hi ha majoritàriament en els vins joves sense envelliment. Segons les diferents varietats podem trobar notes aromàtiques que ens recorden a aquestes fruites. Per un iniciat del vi són les sensacions més fàcils de distingir perquè en coneixem un bon repertori fruital en nostre diccionari de sensacions! I en aquest época de l’any són aromes agraïts de prendre a baixa temperatura!
És més fàcil captar la pera que les notes de goma cremada en un vi. Malgrat que, si no hem menjat mai un litxi difícilment el podrem reconèixer a la copa! Per exemple, el sauvignon blanc evoca la pinya i el verdejo al mango. Els vins que més ens recorden al raïm frec són els monovarietals de muscat. Els almívars els podem olorar en alguns rieslings i gewürstraminers de la península. En els xarel•los sempre trobem l’acidesa cítrica tant característica. En els merlots les prunes i en els tempranillos la fruita vermella. En la carinyena podem reconèixer la mora. En els vins dolços de garnatxa, la figa. El syrah i en els pinots noirs podem deduir les sensacions de fruites del bosc. Per analogia cromàtica, els vins blancs les aromes protagonistes seran de fruita blanca; igual que en els rosats les vermelles (maduixa àcida i cirera majoritàriament) i en els negres la fruita més fosca. Cal tenir en compte que els fruits en el vi i en els escumosos també poden ser fruits secs. Així com l’ametlla és típica del chardonnay i d’alguns caves; i les nous, dels xeressos.
El terme afruitat correspon més al nas que a la boca, malgrat que sentim a tastadors que apel•len al “caràcter afruitat” pel paladar dels vins més joves i també pels de criança amb força maduresa polifenólica (de les pells) que tenen notes confitades. Per això els vins envellits necessiten despullar-se de les notes de fusta i reducció mitjançant la decantació (aireació) per mostrar la seva ànima més fruitada.
És important que no ens quedem només amb l’adjectiu “afruitat”, cal que filem una mica més prim. Si no sabem si el vi ens recorda a l’aranyó o a gerds, amb entendre que es tracta de fruites del bosc hi hauria més que suficient. Explicant si es tracta de fruita tropical o domèstica, vermella o blanca, ja haurem avançat en la descripció del nas! És molt apropiat per la descripció organolèptica parlar de l’estat de maduració està la fruita. No és el mateix una poma verda que les aromes d’una poma al forn, a l’igual que no es el mateix una cirera amarga que una melmelada de cireres. Hi ha molts matisos en una copa de vi, i quant més en puguem identificar més exacte esdevindrà la degustació. El tast no és res més que expressar les aromes i els diferents sabors en veu alta, tot comparant-ho amb productes que ens siguin familiars com les fruites.
PUBLICAT A DESCOBRIR CUINA