¿el vi treu fum?

Sanitat està estudiant amb el sector de begudes alcohòliques incloure a l’etiquetatge advertències sobre el consum. Anem pel mateix camí que el tabac? Un dels arguments forts són sobretot per protegir el jovent. En països com França, Estats Units i els monopolis de Canadà i Suècia ja en són veterans. La senyal de les dones embarassades que no poden prendre alcohol n’anuncia els seus efectes tòxics. Sembla que per Brussel·les totes les begudes alcohòliques poden estar en el mateix sac. Cervesa, sidra i vi inclusive. Dionís, déu grec del vi, etimològicament vol dir el dos cops nat. D’aquí les dues cares del vi. La dicotomia cultura-droga, salut- perill, sociabilitat- antisociabilitat. Pels que estimem el món del vi ens pot doldre aquestes mesures, però hem de pensar que no tot el món opina com nosaltres i que malgrat les qualitats que es demostren, també hi ha molts estudis i fets que parlen del contrari. No cal medicalitzar el vi. El problema n’és la mesura. Descriure’n els perills a l’ampolla és una cosa que no ens pertoca a nosaltres triar, ho han de fer els professionals en sanitat. Leire Pajín esta dissenyant amb les associacions de pares unes xerrades preventives pels nens de 10 anys per informar-los dels perills d’ingerir alcohol abans de l’institut. L’educació sensorial, la justificació gastronòmica i la tradició cultural poden ser una de les maneres de traduir les preocupacions per un col·lectiu que està traient fum.