DREAM TASTE

Algun cop ens ha succeït que hem esperat d’obrir una ampolla guardada amb esma o hem aconseguit comprar un gran vi i alhora de servir-ho, just quan els convidats ja estaven asseguts a la taula ens hem trobat amb el problema del vi amb olor a tap. Aquesta malaltia anomenada tricloroanisol (més coneguda com a TCA) té orígens incerts que poden provenir de la qualitat del tap o que aquesta molècula estigui a les tines. És un problema perquè no és pot saber fins que s’ha obert el vi. Quan no hi ha la possibilitat d’obrir una altre ampolla, fa ràbia. Si l’hem comprat a la botiga de confiança o estem al restaurant la podem canviar. Però si l’hem comprat a fora és complicat a l’hora d’enviar l’ampolla oberta que pateix oxidació, demostrar a la bodega que realment quan s’ha obert el vi estava en mal estat, etcètera.  ¿Qui és responsabilitza d’aquell vi imbevible? És un problema perquè directament ningú té la culpa però tots en quedem perjudicats.

1-      Molts cops es pot intentar decantar per intentar treure els aromes de reducció, però quan un vi està “bouchonné” no hi ha aireació que pugui posar remei. Per això aquest estri sembla fantàstic en treure el defecte més temut dels vins.

2-      Versar el vi amb problemes de TCA al recipient en forma de raïm. Està dissenyat per ampolles estàndards de 75 cl.  Està elaborat a partir d’un material que captura aquesta malaltia en un procés físic natural. És “copolímer” amb forma de gotim de raïm i de color blanc-transparent.

3-      Deixar el temps que hom cregui convenient, fins que tornem a notar les aromes protagonistes d’un vi en bon estat (envelliment, fusta, fruita). L’absorció de la molècula pot trigar de 15 minuts a un parell d’hores.

4-      Aquest estri no us obligarà a llançar el vi. Tenint en compte que d’ 2% a un 5% de les ampolles poden tenir aquest problema cal tenir en compte la possibilitat de tenir a mà aquest estri que ens pot evitar llançar el vi.