MURRIA

www.murria.cat

c/ Roger de Llúria, 85 (08009) 93 215 57 89
Un colmado modernista d’alta gastronomia amb vins selectes. El millor lloc per a trobar el maridatge formatge i vins que en Joan Murrià us recomanarà. Doncs és veritat la frase “que no te la den con queso” que significa que qualsevol vi pot sembla bo acompanyat de formatge, però és veritat que les combinacions poden ser múltiples! Sobretot amb vins blancs i dolços, no només els negres. Tant els vins com els formatges estan afinats, es a dir, estan envellits perquè tinguin el millor bouquet i gust.

CASTELLROIG XAREL·LO 2008

Un vi de terrer
D.O.: PENEDÈS
Varietat: Xarel·lo
BODEGA: SABATÉ I COCA
PREU: 7.60
GRAUS ALCOHÒLICS: 12.5%
ESTRELLES: 3
El xarel·lo (també conegut com pansa blanca, pansal i cartoixà) s’alça com la varietat més típica del Penedès i entorn d’ella s’està forjant l’avantguarda dels seus vins blancs. És una de les varietats més plantades perquè és part de la base del cava (junt al macabeu i la parellada). Quan s’elabora per vi tranquil d’alta gama es canvia la filosofia. No es pot fer un bon vi sense un raïm excel·lent, apostant sempre per la qualitat i no per la quantitat. Per això, es necessita que el terreny pugui expressar-se de la millor manera a través de la viticultura. Igual que a França la qualitat es mesura en “crus” (o extensions delimitades de terrenys molt especials) a casa nostre, s’ anomena “vi de terrer”. Aquest està dotat de les característiques pròpies i especials del sol, la altitud i el seu microclima com la insolació, el vent i l’altitud . És una mena de menció especial dins la D.O. Penedès. Com a resultat tenim aquest vi tant brillant amb reflexos verdosos amb un nas de fruita més aviat madura. El préssec en almívar i la compota contrasten amb el toc mineral que li aporta volum. El lleu record de la dolçor del raïm s’equilibra amb l’acidesa i dóna joc a múltiples maridatges: ¿i per què no una carn blanca? És un vi amb prou personalitat per acompanyar un pollastre amb una salsa agredolça.
La bodega Sabaté i Coca, amb els seus caves i vins de collita pròpia, és un dels artífex d’aquesta revolució del Penedès per buscar-ne l’essència. El resultat: un vi identificatiu del territori amb la personalitat pròpia del celler.

ABADAL PICAPOLL 2008

Un vi autòcton i autèntic

D.O: Pla del Bages

Varietat: 100% Picapoll

Preu: 8.50

Estrelles: 3

Molts cops no som prou conscient de les grandeses dels nostres vins, ja sigui per la diversitat, per la autenticitat o per la historia del nostre paisatge. La bodega Abadal ha aconseguit que els vins del Pla del Bages comencin a tenir una presència destacable a les nostres cartes. Aquesta denominació transmet la força de la terra amb una zona privilegiada entre muntanyes com Montserrat i la serra de Castelltallat, acaronada  pel Parc Natural de Sant Llorenç i beneïda pel monestir de Sant Benet. Pel seu valor enològic i per apostar per la tipicitat, les ampolles d’aquest vi s’esgoten enseguida.

En el mercat anglosaxó, els consumidors més que identificar el vi pel terrer o la denominació d’origen, es fixen sobretot en la varietat. Per això, podem veure com cada vegada els vins són monovarietals (és a dir almenys un 80% d’una sola varietat) i normalment s’agafen ceps coneguts malgrat que siguin foranis. El cabernet sauvignon i el merlot en negres o el riesling i chardonnay en vins blancs els podem trobar arreu perquè són varietats que es venen pel pedigrí internacional que tenen. Us sona picapoll? És una varietat autòctona catalana! És clar, que no sona tant “glamouròs” com chardonnay (originària de França), però us prometo que és la canya! Per què? Primer perquè és una varietat sincera que dóna aromes tropicals com la pinya i el pomelo. En particular aquest vi té un rerefons floral amb notes de lavanda i espígol que acaba amb la cremositat del pas per boca. Un vi amb poc color però amb gran personalitat: inimitable!

ALVEAR PEDRO XIMÉNEZ D’ANYADA,EL VI DEL SOL

Bodega: Alvear

Graus Alcohòlics: 17%

Preu: 7.35 euros

D.O.: Montilla- Moriles

Estrelles: 4

Tamany ampolla: 37.5 l

Els vins del sud (manzanilla, jérez i pedro ximénez entre d’altres) són molt econòmics en relació la seva originalitat, elaboració i autenticitat. Si aquest mateix producte el tinguessin els francesos valdria el doble. En el cas d’aquest vi dolç, untuós i dens els italians tenen la versió toscana (malgrat que amb una altre elaboració) amb el “Vin Santo” que suquen amb cantucci (una espècie de carquinyolis).  

El nostre vi, però neix ben a prop de Córdoba. És un vi ple de sol doncs es deixa sobremadurar a la vinya fins que quasi es deshidrata. Quan es verema es deixa prenent el sol amb unes mantes  fins que queda pacificat, obtenint molta concentració de sucre i un gra de raïm ben petit. Per això molts cops s’ha de premsar dues vegades i en premses especials per poder extreure’n el suc. El resultat es un vi de color caoba (malgrat que la varietat pedro ximénez és blanca!) per la densitat i untuositat. És un vi que no es necessita “encabezar” (adjuntar alcohol) perquè els seus  17 graus alcohòlics són naturals. Això sí, té 460 grams de sucre: després de prendre aquest vi es recomanable fer exercici! Servit fresquet (a uns 5-7 graus) pot ser el millor de les postres. La seva nota de tast és com la cançó de Nadal El noi de la mare: “panses i figues, i nous…”. Les olors de mel i melmelada de taronja t’omplen els sentits de llum. Penseu que una ampolla us pot durar molt fins i tot oberta i que normalment no es pren més que un xarrup per cap.  Oferiu aquest vi acompanyat un formatge blau (gorgonzola, roquefort) i descobrireu l’harmonització per contrast: el formatge deixa de ser tan salat i el vi tan dolç, i una cosa crida a l’altre…. Els vostres convidats quedaran impressionats!

BAYANUS, UN PETIT GRAN CAVA

D.O.: cava

Anyada: 2006

Cupatge: macabeu, xarel·lo i parellada

Preu: 8 euros

Grau alcohòlic: 11.5%

Estrelles: 4

El nou consum reclama nous formats. Ens agrada brindar amb cava a l’aperitiu i potser continuar amb un vi. O potser hem de conduir i preferim una ampolla més petita. Els nous formats disminueixen en capacitat, però no en qualitat. El cava, fa la segona fermentació en ampolla, i si aquesta és més petita (37.5 cl) crea uns aromes ben especials. Com és el cas d’aquest cava que ha estat vint-i-quatre mesos en contacte amb els llevats que l’han ajudat a fer la fermentació carbònica. Això fa que la boca sigui untuosa i  recordi a fruits secs. Notes que ja s’intuïen en el nas amb aromes de pastisseria i pà torrat. Molt important és la vivesa dels escumosos. A l’etiqueta veiem l’anyada, que és l’any que es va collir aquest raïm. És la història líquida del 2006 a Sant Sadurní de les seves pluges, de la seva insolació i de les seves temperatures que aporten els records a fruita blanca. Després, a la contra-etiqueta, hi ha una altra data: aquesta és la del degorjat. En el cas de l’ampolla degustada és abril del 2009. Compte! Que molta gent es pot pensar que és la data de caducitat i els vins no en tenen! Tenen consum preferent i és mitjançant el tast com coneixem la seva evolució. Aquesta data correspon a quan es posa el tap definitiu. Es recomanable prendre’l abans d’un any per tenir un bon perlatge! Les ampolles que porten aquesta informació sempre són una garantia pel consumidor. Els productes que no la porten ho podem esbrinar mitjançant el tap. Si surt en forma de  bolet és bona senyal. En canvi si surt en forma de “T” voldria dir que porta massa temps envellint en ampolla! I el cava quan abans el prenguem millor!

Brindem doncs amb aquesta proposta de les caves Agustí Torelló, fer un cava amb personalitat pròpia, fresc i sincer adequant-se a les necessitats del consumidor.

 

PUBLICAT a TIME OUT

Laurona 2004, missatge dins l’ampolla

 

D.O. Montsant

Cupatge: 60% garnatxa i carinyena; 40% Merlot, Syrah i Cabernet Sauvignon

Graduació alcohòlica: 14.4%

Estrelles: 4

Preu: 15.95 euros

 

Montsant és la denominació que abraça en forma de croissant el Priorat. De ser el germà petit, ha passat a tenir personalitat pròpia. Fins i tot, el New York Times va descriure aquests vins tarragonins com la gran aposta del vi espanyol en qualitat-preu. Vins marcats pels terrers pissarrosos que atrauen el sol i que donen aquestes notes de fruita madura que són una delícia. Falset, on està aquesta bodega, és el reflex d’una zona que s’ha desenvolupat gràcies el vi. En el seu cor,entre les famílies que han lluitat perquè aquests raïms fossin internacionals, estan el príncep del Priorat, René Barbier i el negociant bordelès més estimat, en Cristopher Cannan. Wine Spectator, la prestigiosa revista nord-americana, va premià aquest vi en el 2002 entre un dels 100 millors del món: tot un honor! I tot un mèrit sense que ens escurem la butxaca!

 

Les ampolles porten missatge. Sobretot pels sentits. La foscor del seu color violaci ens remet a la riquesa del seu cos. Les groselles negres, les prunes i els aranyons es desdibuixen en un fons fresc de violeta. Un vi per harmonitzar amb una conversa profunda sense mirar el rellotge. Un vi per prendre en aquestes nits d’estiu a la muntanya, on la fresca ens agermana al vi negre. Un vi per començar picant embotits i acabar l’ últim glop amb formatges. Un vi que parla català (amb varietats autòctones com la garnatxa i carinyena) però que és internacional (amb raïms francesos com el cabernet sauvignon, la syrah i el merlot). Movent la copa i deixant-lo respirar, descobrirem els seus dotze mesos de criança amb fusta en les notes torrades de vainilla. I qui sap si, al acabar l’ampolla, haurem confessat també algun secret, d’aquells que només es poden descobrir compartint una ampolla de vi.

 PUBLICAT TIME OUT

LA ROSA 2008 DE RAVENTÓS I BLANC

D.O.: Penedès

Varietats: 90% Merlot i 10%

Grau Alcohòlic: 13%

El rosa és el color de moda en les begudes. Des de el Cosmopolitan que pren la protagonista de “Sex and the city”, fins al clàssic kir, passant  per l’elegància dels escumosos rosats. Però sembla que el rosat sigui un vi de segona classe: un vi a mig camí entre l’acidesa del blanc i les varietats del vi negre. I no és així. Els vins rosats tenen personalitat pròpia i són deliciosos. No és la solució fàcil al “si tu menges peix i jo carn, toca un rosat”. Té infinites combinacions amb pastes, amb verdures i són dels pocs vins que suporten els menjars un punt picants i especiats. La rosa, de la bodega Raventós i Blanc, n’és la millor prova. El seu color cirera és atractiu, viu i ple de vida. En el nas, la maduixa i el gerd s’abracen amb les notes cítriques per donar un aroma golós i fresc. En boca, demostra la seva mediterraneïtat amb una ferma estructura coberta del sabor de la fruita vermella. El toc floral de la rosa aporta la frescor d’aquest aroma tan familiar i embriagador. Un vi romàntic per prendre en la intimitat després d’un dia llarg i calorós veient una posta de sol. Omar Khayyâm ,el poeta del vi i de les roses, ens xiuxiueja a cau d’orella a Rubaiyat: “El Vi té el color de les roses. El vi tal vegada no és la sang de la vinya, sinó de les roses. Aquesta copa tal vegada no és de cristal, sinó atzur coagulat. La nit tal vegada no és més que la parpella del dia”. Veure de la vida de color de rosa no es tan difícil si te la beus!

 PUBLICAT A TIME OUT

VI DE GEL

ANYADA: 2008
BODEGA: GRAMONA
D.O.: PENEDÈS ENCARA QUE NO ENTRA DINS LA D.O. PER LA SEVA ELABORACIÓ
VARIETATS: RIESLING I MUSCAT
GRAUS ALCOHÒLICS: 9.7%
CAPACITAT: 37.5 cl.
PREU: 15 euros
ESTRELLES: 3

VI DE GEL

El vi de gel és un dels vins més misteriosos i interessants del món, doncs és fruit de la natura i els seus aromes no poden ser més frescos. Està clar que al Penedès no gela a finals d’any, així que aquest vi català algun secret ha de tenir: una verema tardana i un procés de supraestracció i crioxtracció en càmera en fred (és a dir es congela de forma artificial). Per a tot això, es necessiten llevats especials i molta cura. L’artífex és l’enòleg Jaume Gramona, un amant dels vins alemanys d’on copia la varietat, el riesling, que combina amb el muscat i el seu savoir faire. Els “icewine” els podem trobar per Àustria, Alemanya o Canadà, a partir de raïms recollits amb la primera nevada de l’any. El vi d’aquesta setmana però, és una gran alternativa autòctona i un vi que fa nadal. Dolç, sense ser pesat i amb una delicadesa palatal exquisida. De color groc pàl·lid amb reflexos daurats, un vi enigmàtic amb una llàgrima lenta. A l’etiquetatge veurem que no entra dins la D.O. Penedès perquè la seva especial elaboració que no entra dins la reglamentació. El seu perfum de cítrics i de fruits exòtics queda rematat pel bouquet de flors (rosa, flor d’atmeller). La mel i el puré de fruita blanca formen part del gust sedós, amb rerefons a herbes aromàtiques. Si es pren jove és ideal amb trufes o macedònia. Si el deixem envellir, els seus aromes es tornen més complexes i ens demanen menjars amb més personalitat com els formatges forts, el foie i les ostres. I també pel tortell de reis!

LOUIS ROEDERER BRUT CRISTAL

ANYADA: 2002
BODEGA: LOUIS ROEDERER
D.O.: CHAMPAGNE
VARIETATS: 60% PINOT NOIR, 40% CHARDONNAY
GRAUS ALCOHÒLICS:
CAPACITAT: 0.75 LITRES
PREU: 178 euros
ESTRELLES: 5

Pels qui vulguin començar l’any amb més glamour, aquí teniu aquest escumós francès d’elit. Més que un champagne és un mite. Neix a Reims i es cria durant sis anys en llevats, després es fa el degorjat (treure els llevats de l’ampolla). És el nivell màxim de l’expressió de la finesa dels escumosos, amb un final molt llarg. És una joia líquida. Va ser el primer “Cuvée Prestige” de la història i va ser creat al 1876 per l’ús exclusiu del Tsar Alexandre II. El mandatari tement per la situació inestable de la política russa va ordenar que les ampolles fossin transparents per por a ser enverinat. Per això el nom“cristall”, i després per protegir-lo de la llum l’embolcall de paper daurat.
Fins el 1945 no va estar disponible per públic. Marc aromàtic de pera, flors, espècies, menta i minerals. Elegant i molt seductor. Es pot guardar amb ampolla més d’una desena d’anys, la seva acidesa pot amb això i amb molt més! És un dels champagnes més cars del món i el preferit de les estrelles. Té una versió amb rosat, però val quasi el doble! Pels que us pregunteu qui és pot permetre beure’s tants diners, us haig de dir que les ampolles estan gairebé esgotades i que està molt buscat. Doncs als reservats privats dels locals més luxosos del món la tenen! Com diu Quentin Tarantino a la pel·lícula Four Rooms (1995) interpretant un ric actor de Hollywood “Everithing else is piss” (cal traducció?). Per la resta de mortals, ens acontentem mirant l’estoig de l’ampolla i prenent bombolles que ens facin somniar, encara que no siguin “Cristal”.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies