Castell de Raimat Xarel·lo-Chardonnay 2010

DO Costers del Segre
3 estrelles
9.90 euros
14%

Castell de RaimatLa recepta d’aquest nou concepte de Raimat és ben fàcil d’explicar (i tan difícil de fer): meitat tradició i l’altre avanguarda. L’autenticitat de la varietat autòctona xarel·lo, amb la seva acidesa aporta notes cítriques al nas i  un pacte amb el chardonnay per recolzar la seva fructuositat. El Chardonnay és el raïm referent de la marca de la DO Costers del Segre des de fa trenta anys. Elaboració amb viticultura sostenible de raïms propis que l’anyada 2010 va alimentar amb temperatures elevades durant el verol i que s’equilibrà amb un final fresc de maduració.

Brillant amb reflexos verdosos i aromes intensos que anirant evolucionant durant en el proper any.  Pomelo abraçat per les aromes de vainilla i roure que en boca es desenllaça intens, suau, fresc, impetuós, juvenil i amb una sensació final que l’estiu ja és aquí!

Meritxell Falgueras

Celler Frisach

DO TERRA ALTA
4 estrelles
11.5%

Celler FrisachLa llarga tradició vinícola de la família a Corbera d’Ebre ha alimentat a aquestes vinyes pròpies de vernatxa blanca en aquest terrer argil·lolcalcari pedregós, poc fèrtil però amb sufiecient capacitat per retenir l’aigua. Ceps històrics que van albergar escenaris de guerra com la batalla de l’Ebre i on ara regne la pau de l’ecosistema que tan respecten.

Per l’elaboració dels seus vins i per ser coherents segueixen les normes del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Es treballa amb dos collites per poder absorbir la cara i la creu de la varietat autòctona Vernatxa.

Una collita amb un grau de 11.5% que li dona el frescor cítric que fa cupatge amb una més madura i molt més alcohòlica. A la vista és cristal·lí pur. Notes tropicals al nas que s’abracen a la carnositat del préssec de vinya . En boca carnós, ampli amb el toc final amarg que li dona un llarg postgust amb el record del fonoll. “Décades d’aprenetatge generació rera generació”: el caràcter de la Terra Alta es veu (i beu).

Meritxell Falgueras

Vini rossi femminili

Questo vino è femminile, quest’altro maschile… ma il vino ha un sesso? Cosa vogliamo dire con femminile? Florale, soave, fruttato, delicato, acido, giovane, elegante… ma allora, per contrasto, dire maschile equivarrebbe a dire: strutturato, tannico, invecchiato, alcolico, potente, di aromi animali… Se le cose stanno così, allora ci sono sempre più vini che riflettono la società: vini bianchi “maschiacci”, e rossi metrosessuali. Ed entrambi, in una stagione come questa, sono molto graditi…

Source: Flickr*

Quando la temperatura sale, i tannini dei vini devono scendere. Ormai non ci vanno più i rossi corposi, con “crianza” e tanto alcol. Ma nemmeno ci accontentiamo di prendere solo bianchi o rosati freschi. Ci sono volte che cerchiamo un rosso in estate: un “tinto en verano”, che non è la stessa cosa di un “tinto de verano”. È possibile, anche se non ci troviamo in una sala con aria condizionata? Il segreto sta nel cercare un rosso con anima di bianco. Un vino in cui le serie aromatiche protagoniste siano la frutta e il fiore, senza (molta) legna, ed essenzialmente giovane. Rossi a macerazione carbonica. Rotondi e fruttati. Chi ha detto che il rosso non può essere un buon aperitivo? I novelli, per esempio: vini a macerazione carbonica che esplodono nelle narici con note di caramelle gommose alla fragola. E che dire dei pinot noir? Vini che fanno sognare. Da consumarsi giovani, godendosi la loro acidità. Vini rossi di zone fredde che possono assumere molte combinazioni. Che buoni! Vini di semi-crianza. La delizia degli indecisi. Raccomando Bru de Verdú o de Castell del Remei, un Gotim Bru de Costers del Segre (Lleida). I rovere di Ribera, come Monteabellón, i cui cinque mesi di “crianza” non mascherano la maturità della tinta fina. Rossi di monastrell, con aroma di lavanda e con la freschezza delle colline di Alicante. Laderas del Sequé va bene in ogni periodo dell’anno. Vini dell’anno. Perché se non li apriamo ora, perdono il loro gusto e la loro anima. Le garnacha di Campo de Borja, di una dolcezza straordinaria. Il Valpolicella italiano, un vino leggero e allegro, per i nostri tramonti. I vini della varietà sumoll nel Penedès, speziati ed enigmatici.

Molti credono che i veri intenditori di vino sono quelli che bevono solo i rossi. I bianchi sembrano vini da inesperti. Parker ha lanciato la moda delle “bomb fruits”, di Toro, del Priorato e dei Rioja moderni. Sembra però che per un menù degustazione questi vini non siano il miglior accompagnamento. Andrebbero a braccetto soltanto con i – massimo –  due piatti di carne che possono servirci in tali occasioni. C’è una nuova generazione di vini, in queste denominazioni eleganti e fini, che non hanno bisogno di equilibrarsi con gli anni: Camins del Priorat, i vini di Meritxell Pallejà ce ne offrono un buon esempio. I bianchi barricati e con lieviti sembrano essere i migliori alleati per una tavola per due con un menù completo. O no. C’è una nuova generazione di vini rossi che nella loro macerazione con le bucce non perdono freschezza. Rossi con una buona acidità e con aromi delicati che contraddistinguono un nuovo genere di degustazione. Vini rossi che, come i cosiddetti metrosessuali, cambiano i muscoli per un buon profumo. Se quelli si depilano, i vini rossi di nuova generazione risultano al tatto come la seta. Se quelli sono uomini con cui si può parlare di tutto, questi sono vini da prendersi anche in costume. In una società “liquida” e mutevole, dove i generi non sono più degli stereotipi, i vini assumono sfumature autentiche… e così buone!

Meritxell Falgueras

*Source: Flickr – Philip Bitnar

Els Juliols 2013 (UB) a VINSEUM Curs: DEL VI, EL PATRIMONI I ELS SENTITS

El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) acull, com en anys anteriors, un dels cursos d'”Els Juliols” de la UB: DEL VI, EL PATRIMONI I ELS SENTITS.

vinseum

DEL VI, EL PATRIMONI I ELS SENTITS, és un curs que comptarà amb 10 sessions que es realitzaran del 15 al 19 de juliol:

La cultura del vi, estretament vinculada als Països Catalans, parteix dels sentits i abasta àmbits tan diversos com l’enologia, les arts, la tecnologia i l’arquitectura i el paisatge. A través dels sentit forma i transforma la nostra mirada i la nostra percepció dels paisatge, de les paraules… 

(1) Cercar exemples paradigmàtics dels camps de l’art i la cultura que permetin un nou acostament al territori i al patrimoni.

(2) Establir les bases per a una anàlisi i reflexió sobre la producció destinada als sentits amb preocupacions estètiques o artístiques.

(3) Introduir-nos en la capacitat de recrear l’espai i la cultura a través dels sentits en la seva totalitat arribant al concepte d’obra d’art.

(4) Relacionar la cura dels sentits amb els diferents tipus de pensament: científic, ètic i artístic.

Dates: setmana del 15 al 19 de juliol
Classes: de 16 a 18 i de 18’30 a 20’30h
Lloc: Capella Sant Pelegrí / VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès)
Inscripcions: www.ub.edu/juliols
Més informació: “Vinseum – Del vi, el patrimoni i els sentits” / “Els Juliols (UB) – Del vi, el patrimoni i els sentits”

Els Juliols UB

 

 

¿el vi treu fum?

Sanitat està estudiant amb el sector de begudes alcohòliques incloure a l’etiquetatge advertències sobre el consum. Anem pel mateix camí que el tabac? Un dels arguments forts són sobretot per protegir el jovent. En països com França, Estats Units i els monopolis de Canadà i Suècia ja en són veterans. La senyal de les dones embarassades que no poden prendre alcohol n’anuncia els seus efectes tòxics. Sembla que per Brussel·les totes les begudes alcohòliques poden estar en el mateix sac. Cervesa, sidra i vi inclusive. Dionís, déu grec del vi, etimològicament vol dir el dos cops nat. D’aquí les dues cares del vi. La dicotomia cultura-droga, salut- perill, sociabilitat- antisociabilitat. Pels que estimem el món del vi ens pot doldre aquestes mesures, però hem de pensar que no tot el món opina com nosaltres i que malgrat les qualitats que es demostren, també hi ha molts estudis i fets que parlen del contrari. No cal medicalitzar el vi. El problema n’és la mesura. Descriure’n els perills a l’ampolla és una cosa que no ens pertoca a nosaltres triar, ho han de fer els professionals en sanitat. Leire Pajín esta dissenyant amb les associacions de pares unes xerrades preventives pels nens de 10 anys per informar-los dels perills d’ingerir alcohol abans de l’institut. L’educació sensorial, la justificació gastronòmica i la tradició cultural poden ser una de les maneres de traduir les preocupacions per un col·lectiu que està traient fum.

Les mares del vi

El vi té una mare, que el cria i l’educa, que l’ajuda a progressar i l’empeny a créixer. Les mares doten de seguretat, volum i recolzen a demostrar la natura de la varietat. Són sediments que es formen en el fons de les tines, i que estan formades per l’essència del raïm. La seva olor evoca records a pà torrat i mullat i es comunica als vins quan són joves, encara que en alguns casos pot desaparèixer en el primer trasvasament. Com una mare, els llevats morts, donen tot, quasi sense demanar res. Moren al veure que no tenen més sucre per fermentar, que el seu nen, s’ha fet gran: que el most ja és vi. El canvi és condició sinequanon per seguir evolucionant, per això la transformació, en totes les cultures és una demostració del vida. El vi en té molta, encara que per ser, a mode de complex d’Edip, hagi de matar el pare, a aquest sucre que l’ajuda a traspassar l’adolescència alcohòlica. No és el primer cop que veig agafar una ampolla en Josep Roca, però l’altre dia, m’hi vaig fixar. Les agafa com si fossin nadons, i és que l’instint paternal pels enamorats del món vinícola ens delata amb els gestos. I com gesta les bótes o com el nou nat segueix incubant-se a les ampolles, nosaltres el desitgem de conèixer quan arriba a les nostres copes.
Un petonàs de garnatxa blanca a totes les dones que pareixen vins a les nostres terres i més enllà. La llista seria inacabable (Sara Pérez, Anne Canan, Marimar Torres, Daphne Glorian, Meritxell Pallejà, Marta Rovira, Montserrat Nadal) i segurament imprecisa perquè darrera de moltes bodegues, en el disseny de les etiquetes, en la poda, en la comercialització, entre mil altres coses, hi ha moltes dones implicades, algunes d’elles mares de la propera generació i altres que no necessiten donar a llum per veure la vida amb claredad. I està clar, que el paper dels pares ha de ser educar en el consum del vi, perquè ho deuen a la seva cultura, paisatge i família. Així que, sense por de ser cursi (perquè ho sóc, la vida amb un toc de romanticisme té més gust) felicito a totes les dones i mares que reguen amb amor les seves vinyes i cuiden dels nostres vins com si fossin fills!

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies