DE CINE

“Una noche, el alma del vino cantaba en las botellas” Baudelaire, en Las Flores del Mal  canta como desde la “prisión del vidrio” el vino grita “un canto lleno de luz y fraternidad”.

La botella de Kripta paso por la alfombra roja del Cine Urgell hermanando el mundo del vino delante la gran pantalla. Se presentaba su primera película con el director Juanma Bajo Ulloa. Junto al director, los actores y compañeros de rodaje, la botella se mostró en todo su resplandor al maridarse con foie. Como actores secundarios el Cava Agustí Torelló Mata Brut Nature 2001, Reserva Barrica 2001, Brut Reserva 2002 y el mejor rosado revelación, Rosat Trepat 2003. La familia Agustí Torelló Mata, la más mediática de los espumosos europeos, estuvieron al completo en la estrena gastronómica de “Frágil”. Una película donde “El amor verdadero es un cuento” y la pasión por el vino de perlas, una realidad.
Reunir en un cine a los profesionales del vino para disfrutar de una historia donde la estrella invitada era la botella en forma de ánfora de la marca. Su papel sin ser principal, era fundamental pues en ella estaba el mensaje de amor de los protagonistas. Una historia de amor que sabe mejor con cava.
El maridaje gastronómico de estos cavas de película eran los dados de salmón de Carpier, el foie gras mi-cuit Collverd, la “botifarra” de perol con “pa i tomàquet” de la Distribuidora especialitzada en Qualitat,  los quesos de Tros de Sort y las burbujas al Cava de Gorrotxategi hicieron brillar a los cavas de Sant Sadurní en su presentación barcelonesa.

¡Los invitados estuvieron de cine!

Carta a Isidre Gironès

Isidre Gironès,
després de cinquanta anys en la professió ets un exemple a seguir en la restauració barcelonina.
Bon sumiller que amb dotze taules aconsegueix oferir les millors 350 referències de vins. La teva passió pels vins t’ha portat a ésser un expert amb els vins que sempre amb precaució i amor has aconsellat als teus clients i amics. Com un Pinot Noir de Borgonya, fi, elegant i natural creíem que en aquesta anyada et mereixes el premi que l’ Associació Catalana de Sumillers dóna des de fa dos anys al millor Sumiller en els Premis Nadal de Gastronomia. Et demanem que acceptis el premi perquè te’l donem amb la serenitat d’admiració a un dels millors professionals que hem conegut. Un dels socis més antics que ens ha ajudat a difondre la cultura del vi arreu.
Gràcies Isidre per a tot això, i molt més. Brindem per totes les ampolles obertes i per les que ens queden per tastar! Felicitats de part de l’ACS i sobretot de part meva.

Barcelona, 24 d’Octubre 2005

FELIÇ SANT JORDI 2005!

Bon Sant Jordi! Us desitgem tota l’ ACS. I us enviem uns propostes perquè els vostres llibres tinguin un millor sabor.
El dia de Sant Jordi és el dia de la cultura i l’ amor per antonomàsia en la cultura catalana, així que nosaltres, amb volem celebrar amb els nostres estimats vins aquest any del llibre en aquesta data tant senyalada.
En Quixot, durant els seu viatge per la península, prenia els calzes de vi a les posades amb el seu company Sancho Panza. Cervantes, hereu de la picaresca espanyola va heretar d’ en Lazarillo aquest bon gust pel most fermentat. I la tradició de la literatura és un reflex de la nostra cultura i el vi, un cop es separa de l’ abús del consum, es converteix en un emblema no només de bon viure, sinó d’ elevada cultura com ens ho plasmà Boccacio en el Decameró. Artistes de tots els temps l’ han utilitzat per cridar les seves muses, doncs “in vino veritas”, i la força vital que dóna et fa elevar cap allò sagrat, com podem llegir a Les Flors del mal de Baudelaire. I per qui li agradi degustar poesies, de la tradició persa ens arriba els versos d’ Omar Khayyam, estrofes on es tracta la preciositat de la viticultura.

El vi era el protagonista en els simposis grecs, on el rei del vi (l’amfitrió) decidia la quantitat d’ aigua que se li havia d’ afegir el vi. Doncs hi ha dues regles en el Grècia antiga: el vi no és pot veure ni en estat pur, ni sense companyia. Per això, el vi en aquests sopar ajudava a filosofar. Filòsofs com Horaci i Erasme han plasmat en les seves reflexions el vi, i fins i tot Nietzsche fa que el seu protagonista, Zaratrusta, “el superhome, no begui mai aigua”.

Sobre les novetats dels últims anys per les vostres compres literàries, vet aquí alguns consells:
Empar Moliner, després de l’ èxit de l’ any passat amb T’ estimo si he begut, repeteix el seu estil pétillant amb Busco senyor per amistat i el que surgeixi.
Almudena Grandes, sense nova collita, continua venent Castillos de cartón, llibre sobre la “movida” que ens recorda a un Rioja d’ una anyada mediocre. La bona sort, com un vi fàcil i comercial contínua en les llistes dels llibres més venuts, juntament a les ofertes de Dan Brown on El Codi Da Vinci ens inunda amb la trilogia d’ Àngels i dimonis i El gran engany.
Javier Cercas, amb la demanda d’ un bon priorat treu en castellà La velocidad de la luz i de narrativa estrangera tenim a un bon vi de l’ Emilia-Romagna amb La misteriosa flama de la reina Joana, D’ Umberto Eco, tres veremes més tard que Baudolino.

Esperant que aquesta crítica literària comparada en vins us hagi agradat, no ens queda més que brindar amb vosaltres i recordar que amb una bona copa de vi, la literatura té aroma i un “bouquet” especial a l’ esperit.

Butlletí ACS III

l’escultura del vi

Les escultures de ROSER VALLÈS i GUILLEM PÉREZ-TRUJILLO van estar exposades a la Galeria Ignacio de Lassaletta, Rambla Catalunya 47. Altres obres d’aquests dos escultors les varem poder apreciar a la fira de vins del Priorat i Montsant a la biblioteca de Falset. Les que s’ex-possaren a Barcelona eren un seguit d’escultures que represen-taven el tema de les bodes de Canà, el cèlebre episodi evangèlic on Jesucrist transforma l’aigua en vi. Les seves escultures en forma d’àmfora, estan plens de d’abstracte de sensacions que produeix el vi: vida, elevació espi-ritual i joia. Com diu el director de la Université Sourbone de Paris “et l’eau de Canan devient Grand Cru”. L’art i el vi estan íntimament relacionats amb les arts i només en l’aquitectura de les bodegues que tants llibres està omplint..

Els temples del vi haurien d’albergar més pintura i escultura si volen omplir les seves fermentacions de glamour. Si no que aprenguin de Mouton Rotchild que va etiquetar els seus vins amb les pintures delsler pintors més prestigiosos: Picasso, Andy Warholl, Miró, etc. El vi es diferència amb moltes coses a les drogues però sobretot en la cultura i tradició que hi ha en cada copa de vi. El vi és art i s’ha d’envoltar de coses belles. Així que si us decidiu a comprar una escultura bàquica aquí teniu direccions d’interés: www.galeriaignaciodelassaletta.com o lloar@hotmail.com

Descarregar butlletí en pdf

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies