EN FEMENÍ

Amor veritat

Dimarts, 21 abril 1995, 12.10am.

– perquè m´ evites, París? Això nostre està canviant? Què penses? Que tens contra mi? Quina actitud és aquesta? Què he fet perquè em tractis així? És què potser m´ ho mereixo?

Bla,bla, bla,bla, bla! Bla? bla, bla, bla,bla,bla,bla……………….

Àsia, no ho pots entendre.

El què? No utilitzis com a justificació les teves desafortunades històries anteriors. L´ Europa et va deixar per un que treballa en borsa i la teva becària t´ha posat les banyes amb el mateix. És obvi que estàs capficat, però jo no tinc la culpa. Deixa´m de comparar. Jo no sóc elles.

És més complicat…

Els homes sous simples per definició. Què em diguis que és complicat equival a dir que és alguna cosa relacionada amb sexe. És que no se t´ aixeca amb una dona amb pits petits? Cal ser una Pamela Anderson per aconseguir ficar-te al meu llit? Tens un problema. Estàs malalt.

Només un?

Ja no puc esperar-te més. Em puc tornar menopàusica fent-ho.

Nena, casa ´ t amb mi i no preguntis.

No.

El telèfon comunicava. Segur que t´ has desmaiat o que vens a casa meva per donar-me una sorpresa. Faré que no he sentit aquest “no”. Una dona a la pregunta matrimoni no diu mai que no. És tan surrealista pensar-ho com creure que el vostre pit no porta silicona. No potser, jo el gran París, el que havia de triar entre tres deeses no he estat escollit per cap de les tres dones de la meva vida. Sempre em quedarà Troia…

Dijous, 30 abril 1995, 3am

París, París… Pren la medicació hi deixa de rumiar. T´ explotarà al cap. Parles amb tu com si fossis un altre persona tot adreçant-te a ella. Fa tant de temps que Ásia t´anava al darrera… La medicació em comença a fer delirar. Imagino que li dic el que no li podré dir mai, perquè m´ha deixat. M´han abandonat novament, està de moda entre les dones fer-ho.

Ni pots ni arribar a imaginar. No ho comprendries. I tampoc haig de justificar-me. Si m´ estimessis tant segur que no necessitaries explicacions. En tindries prou amb el que t´ he volgut dir i no he pogut dir-te. Te´ n se val, ets com les demés! Al principi us enamoreu en cos i ànima i ho doneu tot. Fins i tot sexe ,a les primeres cites. Es nota que no el voleu donar-lo sense la promesa d´un anell a la mà, però ho feu igualment. Sí, culturalment es diu que heu canviat, però a mi no em vacil·leu. Us conec gatetes maules que us comuniqueu com gosses rabioses bordant… He estat promès amb l´Europa, amant de l´Àfrica (la neboda del rector) i ara tinc por d´estar amb tu, Àsia. No vull girar més món!

La biologia necessita milers d´anys per variar la sel·lecció natural. Abans, quan ereu Lucy (o era més tard amb el neanderthal?), abans de deixar-vos penetrar, us asseguràveu que el mascle es quedaria al vostre costat, que no us deixaria completament soles. Perquè si ho feia moriríeu al estar prenyades i no poder anar a caçar. O una fera s´ enduria la vostra cria com a presa quan recol·lectéssiu els fruits. Per això abans de copular exigíeu rebre amor. No aneu de modernes, si us plau! Que tots tenim els péls negres! Ens feu creure que doneu sexe a canvi de sexe, com un simple intercanvi comercial. I no us ho creieu ni vosaltres, maques! Veneu el vostre cos a canvi de promeses de sentiments i seguretat econòmica. Que actualment sigueu més estúpides que d´ antany, al brindar el que les vostres àvies esperaven a la nit de noces, no és precisament que hàgiu evolucionat. Totes les dones sou unes putes. No, no sóc cínic sóc sincer; no critico, defineixo. Sou prostitutes emocionals, empasseu polles pensant que xucleu energia, tragueu semen pensant que és verí d´amor. Escolliu el mascle dominant, el més fort, el que té més recursos…Nosaltres potser som més simples però vosaltres sou primitives! Mentiu, no estimeu, voleu protecció. Dieu que us enamoreu quan no és res més que l´ histerisme dels primers dies i després quan descobriu com som (no com heu desitjat) us sentiu enganyades (per la vostra imaginació de telenovela llatinoamericana) i us desanamoreu. O millor dit, us agafa l´ escalfor entre les cuixes i us aneu amb un altre. Egoistes! Sou unes egoistes! Si us fa mal el cap, ens hem de resignar. Si ha nosaltres no ens exciteu som uns impotents. Fingiu orgasmes, amagueu dades darrera aquells quatre mil vocables inútils (que sonen com una mal cançó amb la lletra del bla, bla, blà) que dieu al dia. Res, de vosaltres ja no vull perquè no necessito res.

Sempre et quedarà París, no? Això no és una pel·lícula de Humprey Bogart? Un cop us he educat fugiu amb un altre. Amb tot, després haig d´ aguantar els plors quan us deixa l´executiu agressiu. Em definiu com a comprensiu quan us preneu el meu foie amb sauternes. Es suposa que haig de brindar amb champagne les vostres infidelitats? Sóc molt amable, penseu. Però no tant ric com l´economista malgrat els meus gustos cars! Au revoir donnes du monde! Amb les despeses que m´estalviaré del psicoanalisis, me´n vaig lluny, a Troia, a trobar-ne una altre de més bella… Una altre que tingui les tetes grans, com les que un dia em van alimentar. Per trobar el candor de la meva mare. Mama, on estàs? Per què em vas abandonar?

Dilluns, 19 de desembre del 1989, 6pm

El següent trimestre vull cursar un seminari a la facultat. Espero que la teràpia sigui curta. Diuen que aquest tal doctor Tirèsies és un geni amb això d´ajudar a tarats. Espero que de seguida vegi el remei de la meva malaltia. Perquè jo de boig, no n´ estic.

– Des de quan li ha començat a passar?

Què vol dir? Què creu que no he après a controlar-me mai el pipí? Perquè ho sàpiga des de l´ any i mig que em controlo? Ni borratxo de cervesa m´ havia pasat. Han estat tres nits en un mes. D´acord? I la seva mare, que tal està? No em provoqui que em troba. Queda clar?

Està massa agressiu.molt ressentit. Haurà de fer una llarga teràpia, potser fins i tot hipnosis. Es tracta d´un trauma profund, com la punta d´un iceberg. El que és greu no és que mulli el llit; això només és un signe de quelcom que no funciona. Quina relació té amb la seva mare?

La meva mare es va morir.

Expliqui´m. Alliberi el seu dolor.

Em va deixar a l´esplai del centre i no va tornar per buscar-me.

Com es sentí?

Vostè està realment llicenciat? No li ha tocat el títol en una tómbola? No interessa parlar dels meus dimonis. Vull solucionar el més aviat possible el problema. El gran. L´ important. Parlem de la meva bufeta.

Tot té un procés. Quan li succeeix?

Només em passa quan somio amb l´home aquest.

Quin tipus d´home?

No el conec però la seva cara…potser m´és familiar…

Dilluns, 12 desembre del 1989, 9pm

Fa dues nits que somio amb un individu i no m´enrecordo de res. Només de la seva cara desdibuixada i que estic neguitós.

Però que és? Un malson?

No ho sé perquè no m´ enrecordo del què succeeix però m´aixeco sudorós i espantat

perquè no vas al un especialista? Hi ha un tal Tirèsies que diuen que és el millor.

Europa deixa de pensar que ets psicóloga perquè t´has llegit tres llibres d´autoajuda!

No sé perquè li he explicat. És la meva futura esposa però no la meva amiga. Sabia que no m´ entendria. A més ha estat un mal moment per parlar-ho. Està massa obsessionada triant el tipus del parquet del pis!

Dilluns, 12 desembre 1989, 12am

Certs cops sembla que la no l´escolto. I és veritat. Però la sento. Com un martell en el meu cap. I algun que altre só se’m queda, com provenint d´un món oníric. Hi aniré, no perquè m´ho hagi aconsellat l´América, sinó perquè dintre de poc viurem junts, crec, penso…L´Europa i jo estem promesos des de fa una vida. Però no hi ha tanta confiança perquè amb passi una cosa per l´estil a la lluna de mel!

Dimecres, 21 desembre 1989, 5.30 pm

De petit ja sabia que volia ser antropòleg?

No em pot donar una medicina i ens estalviem aquestes xorrades?

Divendres, 13 gener 1990, 10.15pm

No és que m´agradi tant la veritat. però no sé perquè sento que ha de ser meva. La veig pel barri, del bracet del seu home i no els paro de mirar. M´ obsessiona perseguir-la fins el despatx d´ on va el seu home tres cops per setmana. Mentrestant ella l´espera tot prenent un té fred amb llimona al bar del davant. Aquest noi deu ser la seva parella, i bastant formal, perquè van a l´Ikea els dissabtes… És de les típiques persones que sembla que les hagis conegut en un altre vida. Sóc més budista que catòlic. No sé, potser el tinc vist de l´institut o em coincidit en un restaurant o en un esplai d´aquells que feia sent marrec. Qui sap… No sé, sóc massa alemany per recordar i no mirar cap el futur que si que em pot donar resultats. Berlín aquesta noia ha de ser teva. Avui el té no te´l prens sola, nena.

Divendres, 15 febrer 1995, 6.15 pm

M´abandona, Europa, la dona amb la que m´anava a casar. M´abandona, Àfrica, l´amant. Com vol que no sigui misogin! Probabilitat dos de dos, com vol que pensi en una tercera? No va aprovar l´ estadística al col·legi? Com vol que no tingui por de començar una nova relació? A més amb l`Àsia, una altre dona continental!

Però és sempre per culpa del mateix home, no? Estimat pacient, sóc psicoanalista llicenciat a Oxford i el meu diagnòstic és que el seu problema no és un trauma…És un cabró!

Per això odio als tarats que prenen els llibres de Freud com a Bíblia! He hagut d´ anul·lar el post-grau sobre la infidelitat a les societats primitives perquè em coincidia amb l´hora de la teràpia. He hagut de deixar de beure vins francesos perquè malgrat tingui el gust refinat el meu sou de professor no dóna per tant… Com aquest què és fa dir doctor està tan tronat per cobrar la millonada que cobra? I total, per dir-me el què és obvi i que ja sabia des del començament! No és un cabró. És un gran cabró. L´ únic que fa a la vida és està podrit de diners i dedicar-se a robar-me les femelles el caracteritza com el meu dimoni personal! Com un malson!

Diumenge, 3 setembre, 1994

I no només va prendre aquell té amb mi, si no que es va beure els següents cinc anys de la meva vida. Em va saber greu el primer cop que ho vam fer, és notava que es sentia culpable per enganyar al seu xicot… I encara li va agradar més! Com són els cristians! No suporto les catòliques! Els primers anys de matrimoni encara la suportava. Doncs encara durava el seu enamorament i feia el que volia de tu. Però després del quart aniversari va començar a desafinar amb aquells crits del bla,bla,blà…

Vaig acceptar aquella feina a la borsa de la capital. Més per canviar d´aires que per la feina en si. No recordava (perquè no escolto la meva dona) que el seu ex s´havia transferit a la metròpolis després que li hagués pispat la promesa. Gràcies a ell vam poder aprofitar l´església i el menú del marketing. Vull dir el menú del casament. Té un gust exquisit aquest antropòleg! Deu ser un paio molt interessant, llàstima que amb la jugada que li he fet t´he segur que no podrem anar mai més junts a esmorzar. Com ho fèiem a l´únic bar del barri a que té cafè italià. Tu segur que sent tan sibarita anaves pel ristretto, jo hi anava pel cambrer. Tu el prenies a una taula, tot llegint el diari. Jo ho feia a la barra mirant com els teus llavis s´ apropaven a la tassa, notaven la cremor, bufaven tot tacant els titulars. D´ això em sonaves suposo, del bar.

Divendres, 15 Febrer 1995, 6.30 pm

No veu que el primer que ha de fer és allunyar-se d´aquest lucífer?

Doctor la lògica no només impera al seu cap. I em sembla que apunta tot el que escolta en al seu llibret però no m´escolta. Em vaig traslladar quan l´Europa em va deixar per casar-se amb ell. Em vaig escapar a la ciutat. Però aquest príncep de les tenebres m´ha trobat. Al cap de cinc anys i tres mesos del primer robatori es van traslladar a la capital. És va traslladà, per endur-se novament la meva amant…

Diumenge, 13 Gener 1995

No és que no sigui feliç en el meu matrimoni, és que simplement no recordo perquè em vaig casar, si és que algun cop he sabut o entès perquè ho he fet… Sóc infeliç. La meva felicitat depèn ara d´aquella dona. Aquella dona que vaig veure a fires del bracet d´aquest tal París. Sí, aquest que veia al bar del barri on prenia el primer cafè del matí. El que un dia s´havia de casar amb la meva esposa. Ara si volia li regalava la meva esposa Amèrica! Preferia la que era ara la seva amant, aquesta tal Àsia. Potser aquesta no seria tan primmirada. La meva esposa és tan escrupolosa! Diu que no li agraden els meus jocs sexuals. És tan greu preguntar-li quan li menjo l´obertura inferior on està l´ ungüent que li deixava l´altre? I només per això ja et titllen de pervertit. Anar el psicòleg! És ella la que ha de visitar-se per un psiquiatre, li falta un llum! Si us plau! No suporto quan Amèrica intenta arreglar el nostre matrimoni. No l´hauria d´haver deixat començar a estudiar psicologia…

Necessito una altre dona, una altre dona que em proporcioni el que necessito. Una nova petjada que buscar en l´olor de la seva pell… Espero que el meu olfacte tingui prou criteri per desemmascarar en la seva pudor, el seu perfum…És massa graciosa la becaria de la universitat d´antropologia… Àsia, crec que es diu.

Pobre home de sou universitari! Sembla que ho faci expressament… No sé quin gust hi trobo en fer mal a algú que tan sols conec, però que em sona… Potser la meva dona ha parlat tan d´ell que sembla que el conec des de petit. Dóna igual, és una dona. O més ben dit ja seran dues… Últimament anava a esmorzar al bar de la facultat d´antropologia, perquè tenen un bon caputxino, la vaig veure i em atraure… No eren els seus pits els que m´ excitaven sinó les boges ganes d´ aspirar la saliva de la seva boca, com si portés la poció per curar-me de la infelicitat.

Dimarts, 15 febrer 1995, 10pm

– M´ha fotut les banyes! El gran cabró! Tenies raó: molts calers i poc estil. Trobo tant a faltar els Burdeus que bevia amb tu…Sempre m´ha anat el rotllo intel·lectual, amor. Acariciem que ploro perquè se que m´he equivocat! Eres tu amb qui m´havia d´haver casat. Com ets antropòleg entens que t´hagi estat infidel i em recolzes en la desconsolació del meu matrimoni? Sé que la comprensió que t´ha proporcionat estudiar la naturalesa humana fa que em disculpis. M´ajudes a salvar el meu matrimoni? Es tira la teva becaria, oi? Segur que també bevies vins cars amb ella, veritat? Què li trobeu? Però si segur que són operades?

Bla, bla, blà… L´ Europa no ha canviat! Perfecte, l´últim que necessitava! la meva ex-promesa criticant a la meva ex-amant. Sempre havia pensat que Europa i Àfrica no es durien bé… Totes les dones sou unes meuques! A sobre haig d´ aguantar escoltar-vos un cop més. Un cop més sense que us pugui portar finalment al llit, com a recompensa. No em sap greu que descobreixi el mal que fa sentir-te traït per la persona a qui estimes. Almenys aquest àngel caigut que fa d´economista, s´ha venjat per mi. Sí! Encara li hauré de donar les gràcies! A sobre! M´ha tornat a fotre la dona!

Divendres, 24 febrer 1995, 5.25pm

Cambridge, es diu així doctor Tiresies?

Sí; i em pot dir pel nom.

No sé que faig estirat en aquest divà, el sofà de pell del meu despatx és més còmode. Estic aquí no per intentar salvar la meva relació amb l´Àsia, ni per ajuntar el matrimoni que he trencat. Estic aquí perquè vull imitar al bla,bla,bla que fan les dones. A més, aquest doctor, és força interessant. És el tercer dia que vinc. M´ assec i em deixa parlar. Em deixa parlar fins que passa la meva hora de quatre i mitja a quarts de sis.

Ja deia jo que la difusió en pel·lícula del Diari de Bridget Jones no anaba bé per aquestes dones! I a sobre aquesta protagonista antianoréxica! Haurien de prohibir aquest feminisme tan patètic! Els llibres d´ autoajuda només ajuden a purgar els bombons que devoren com bulímiques! Àsia és pitjor que l´Europa. I ja és dir… Europa s´està engreixant com un vaca amb tanta xocolata i Àsia té el pit caigut. Les antropòlogues també diuen més tonteries de les suportables. No tan estudiar el doctorat i sí ser una mica més oberta sexualment! És tan rar que vulgui saber un per un els detalls del que et feia al llit el teu últim amant? És per comparar-ho amb l´ opinió de la meva dona, a la que estic enganyant. Per contrarestar els orgasmes que no han tingut, que han fingit. Doctor, es tan greu?

– Ha tingut alguna relació homosexual?

Dilluns, 26 febrer 1995, 5.30pm

Perquè no intercanviem interessos. Un informe positiu perquè la meva dona no se´m tiri a la gepa en el judici a canvi d´accions borsàries. O diners si prefereix, però hi ha unes accions que segur que pujaran perquè…

No. És més complicat, vostè ha d´escoltar, per recordar, per guarir-se… Senyor Berlín, ha de parlar amb un altre pacient meu.

Perquè?

Perquè és l´home que busca en cadascuna de les seves dones.

Quants cigalons han caigut avui? Cal que hi hagi un testimoni pel qui haig de dir?Cal que truqui a l´escola de metges?

Algú ha de confesar-li el seu problema, el de vostés. Senyor París, entri. Faci-li la pregunta i sortim de dubtes. Veurà com l´esforç de l´ hipnosis no ha estat envà.

Tu anaves a l´esplai de la plaça del centre?

No em peguis, no t´he volgut fotre les dones, elles només han vingut a mi… L´Europa es va apropar a mi al bar del nostre ex-barri, l´Àfrica a la cafeteria que anava últimament. La d´antropologia. La freqüentava per casualitat.

Pots respondre? És important.

Sí, cap l´any 78, per?

Vostès dos han de recordar perquè la seva vida no avançarà fins que superin la vergonya d´allò que van fer. Escoltin de manera catàrtica el que els hi vaig dir. París vostè era un any més gran que Berlín. Aquell dia no van jugar a fet i amagar amb els altres. Es van amagar en el cau de l´esplai. Es van tocar. París va fer que Berlín el masturbés amb la boca. Berlín ho va fer, per por de ser exclòs del grup. I perquè en el fons li agradava. París a l´estiu següent marxava a l´amagatall amb les nenes que portaven el mocador al revés. Berlín estava traumatitzat, volia estar ell en el seu lloc.

Berlín té una obsessió, no es atzarosa, a posseir les seves dones. París té por a tenir més relacions, perquè pensa que Berlín els hi pisparà. La problemàtica és assumir el vague record present dels jocs sexuals i aprendre a entendre les dones. No serà la seva (la dels dos )misogínia simple homosexualitat?

Dimarts, abril 21 1995,12.20am

Jo no sóc marica, de veritat. Si mai pujo el teu pis a fer l´ última copa és perquè tinc por que demà vingui aquell que sempre es queda amb totes. Àsia tu no em pots entendrem així que almenys quedat amb mi, no te´n vagis com l´Àfrica, com l´Europa. Si no et vols casar marxaré a trobar-ne un altre. L´amor que sentim no està en els altres. Els altres només potencien els sentiments que tenim en cadascú. Trobaré a una altre que no m´ interrogui. A una dolça Helena que vocalitzi. Quan la tingui lluitaré contra tota Troia que ens vulgui separar. Ell ja no vindrà a robar-te. Ha reconegut davant el psicoanalista que és gay i que buscava en les meves dones l´ essència de mi que no podia posseir. El psicoanalista està pirat. Diu que tots som bisexuals. Això ho diu per autojustificar-se. Les dones, però si que són totes una mica lesbianes. Segur que són amants ell i el pervertit del Berlín. Ha hagut d´ emportar-se també al meu terapeuta! Vull acabar la conversa i demostrar com sóc de mascle. No suporto el vostre bla,bla,blà…

Nena casa ´t amb mi i no em preguntis.

3 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Meritxell Falgueras Febrer.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Efimàtica que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies