Els lleons de la meva vida

El meu avi, en Vicens Febrer, tenia un lleó a Sants que es deia “Vicentet”. Era lleó de signe zoodiacal, com jo i com els homes de la meva vida.

El primer, per ordre cronològic del seu cumpleanys, és en Raül Balam, chef del Restaurant “Moments” de l’Hotel Mandarín de Barcelona. Al Raül el vaig conèixer dins d’una piscina amb una copa de escumós en mà sense que entrés l’aigua. Ell és bombolles, imaginació, il·lusió, originalitat, gust i carisme. És capaç de fer una festa d’un viatge en taxi cantant la banda sonora de la “Sirenita”. Compartim tots els plats de la nostra vida menys un: el rissotto surrealista que mai mengem però que sempre cuinant a la matinada. Va triar el meu vestit de núvia i l’últim cop que vaig estar amb ell va ser mirant els focs d’artifici la revetlla de Santa Carme (Ruscalleda) a Sant Pol. “Rauls” ets la nineta dels meus ulls, capaç de fer de qualsevol moment, fins i tot quan ploro com una siliciana, un moment màgic. Vam crear junts la Sangria de Gintónik i es declarà “merista” quan més et necessitava. Va ser el nostre testimoni de noces com el proper lleó: l’Enric Donate.
Us el presento: és el millor amic que mai us pugueu imaginar. I professionalment és la canya: té un blog que es diu “delhicatessen” que us donarà una idea de com és d’especial. El vaig conèixer primer dia d’universitat, fent humanitats a la Pompeu Fabra. Vaig creure que parlava més que jo. Ell també va pensar això de mi. Encara que ens veiem poc, és el meu àngel de la guarda. M’ho soluciona tot. L’Olga i jo el tenim com a preferit en la tipologia de “novio psicològic” i junts fem les millors festes pijama. És el que ens va ajudar a passar l’assignatura d’anglès llogant-nos “The great Gatsby” quan no l’havíem llegit. El que m’ajuda a fer els índex de la meva vida. El que em va ajudar a organitzar el meu discurs per la presentació del llibre. El que cuida dels meus pares quan no hi sóc. El que posa els punts i les comes a les meves paranoies. El seu cumple és el mateix dia que el meu, el 30 de juliol. Ell va néixer de dia i jo de nit, però som bessons d’ànima. Un dels organitzadors de l’èxit de la meva “despedida de soltera”. El que sap el volum de la meva banda sonora. Contínuem estudiant junts a les cafeteries quan ve a Barcelona i és el millor company de cine. L’Enric és el vi que sempre vull beure i veure: honest i autòcton; amb una acidesa intel·ligent, uns tanins sensats, una fruita irònica, un pas per boca amable amable i un post-gust molt equilibrat. La nostra festa 29-11 que vam celebrar un mes abans perquè pel nostre 30 aniversari ja ha quedat old-fashion… En tenim almost 31! I vull passar més del doble al teu costat, perquè tu ets el que m’ajudes a que no caigui mai.
El tercer lleó és l’Àlex Sànchez, el que era el professor de mates particular del meu germà i meu. Informàtic, AD, barcelonista… Ell és moltes coses i mai en presumeix. Era el que responia totes les meves dubtes sentimentals quan tenia setze anys. El que sempre em fa sentir orgullós d’ell perquè és valent. Té una memòria espectacular i recorda totes les meves aventures. Té tres nens que són el seu tresor. Una persona que sempre està quan la necessito, que em sap llegir entre-línees i que no em falla mai. És un vi blanc, delicat, versàtil, que millora amb els anys. Té un bon parell de tanins i viu la seva vida amb molta coherència. És el millor per parlar de somnis, tècniques, estratègies i analitzar la realitat. T’estimo molt i les nostres vides, tan diferents, fan que ens enriquim l’un de l’altre. El seu cumple és a principis d’agost, ell sap que sóc un desastre recordant els aniversaris! Per això tu m’ajudes a recordar sempre que sóc i qui he estat, i sempre m’animes a ser qui vulgui. Gràcies, Àlex, i feliç cumpleanys i “Rodríguez” a l’avançada!
I com no, m’he casat amb un home nascut sota el meu mateix signe! El Lorenzo m’ha fet trobar el majestuós lleó amb el que puc ser una lleona. Vaig ensumar primer el seu vi i després els seus llavis i el vaig reconèixer com el meu company. És el millor marit que mai hagués pogut imaginar… Encara que jo el vaig descriure (en la carta dels reis mags) i quan ja havia parat de buscar-lo, el destí me’l va portar a la meva copa. Ell és aigua (com els seus ulls blaus) i aire (com el que necessita per fer Kite-surf). Jo em sento més arrelada a la terra i sóc foc. Em reaviva i em calma i sóc seu port . Els meus pares ens van col·locar sobre el pastís de nuvis dos lleons. Vivim a la província de “Vicenza” que té com a símbol el rei de la selva. Amb ell em sento la reina de les vinyes, em deixa rugir tot el que vulgui i em veig reflectida com si fos aquell mirall que m’ajuda a descobrir les parts de mi mateixa que encara no reconeixia. Ti amo, vida, sei il mio sole.
Diuen que els del signe lleó ens agrada protegir els nostres amics, el luxe del vestir , la bona taula i que tenim un “pronto” fort, però que estem sempre preparats per ajudar als altres. El meu germà, de petita, quan m’aixecava de mal humor em deia “leoner” i quan m’enfado, m’ho continua dient. A tots ells, que adoren l’hamaca de la meva terrasseta quasi tant com jo, fan el meu millor cupatge. El meu avi feia lluita lliure. M’agrada com la serendipia m’ha envoltat d’aquestes grans persones que són part de la meva família, perquè som d’una mateixa raça i seguim lluitant perquè la vida ens segueixi fent brindar junts. VI VOGLIO UN MONDO BENE, LEONI MIEI!

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies