DE CINE

Quan Alexandre Payne va estrenar en el 2003 la pel•lícula Entre copes (“Sideways”) va demostrar que una comèdia amb un teló vinícola donava molt de suc. Dos amics en un moment de crisis on a través del vi, de copa en copa, descobreixen l’amor i els fracassos. Aquesta pel•lícula independent va triomfar arreu del món. L’espectador té curiositat per veure el món del vi d’una forma propera i es delecta veient com els protagonistes descriuen les aromes de les seves copes. Un escenari com Santa Inés que marca la ruta del vi de Califòrnia va aconseguir donar més publicitat a l’enoturisme que cap campanya publicitària! Va fer que les vendes de pinot noir augmentessin un 16% aquell any. Fins i tot es pot contractar un viatge amb les divuit localitzacions de les aventures de Miles i Jack!
El cine americà vol tornar a repetir l’èxit amb l’estrena de Bottle Schok. Una pel•lícula sobre el tast més popular del món. Aquell que va desbancar els millors vins francesos com a referent a seguir al ser superats en un tast a cegues pels vins californians. Sembla que el boicot dels productes francesos per la guerra d’Iraq continua amb una guerra freda a través del cine. Una història verídica malgrat que tergiversada pel guió. El comerciant britànic Steven Spurrier (actualment assessor de la revista“Decanter”) va fer una degustació a París al 1976 dels millors cabernets i chardonnays de França contra els vins californians. Mai hauria cregut que guanyés el Chardonnay de Montelena. Després de 30 anys es va repetir el tast, anomenat el “Judici de París”, i el veredicte va tornar a donar com a campions els vins americans. Dos anys després s’estrena la pel•lícula perquè la “cultura de masses” ho corrobori.
Un documental en el 2004 ha estat el que ha tractat més severament el problema entre la vella Europa i els nous vins que agraden als americans. El Mondovino de Nossiter és en el món del vi el que seria Michael Moore en política americana. Aquest documental tracta de demostrar com de perillós és quan el poder en l’evolució de la cultura del vi està en poques mans. Una crítica ferotge a gurú Robert Parker, a l’enòleg més internacional Michel Rolland i a l’imperi que va construir Robert Mondavi. Es vol demostrar com els americans han absorbit la industria vinícola fent vins senzills i fàcils d’entendre com les superproduccions de Hollywood.
Aitana Sánchez-Guijón Gijón i Keanu Reeves van protagonitza la verema més famosa del cel•luloide a Un paseo por las nubes . Que el vi sigui protagonista en el cine denota la democratització del mateix. Anteriorment, una ampolla donava sofisticació a l’ambient, com podem recordar en la saga 007. Només per citar alguns dels títols per acompanyar amb una bona ampolla, recordem Esta tierra es mía de Henry King o Cuento de Otoño en el 1988. La grande bouffe i el Festín de Babette són les peses claus de la gastronomia en el setè art. En elles el vi és un element més de la gastronomia. En la primera entesa com límit, en la segona com a art. Bevent les paraules de Daniel Vázquez Sallés en Comer con los ojos “el cine nos invita a comer, a beber, a amar, y porqué no, a morir”. Sembla que els Estats Units després de Super Size Me han desterrat la cola i enfoquen la càmera cap al vi. S’ha posat en escena el món vinícola i els vins són els protagonistes. Malgrat la D.O. de la producció del film, com a tastadors, ens hem de deixar evocar per les imatges però, finalment, ser capaços de veure i beure el que volem.
Meritxell Falgueras

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies