VINS DE FINCA

Molts vins utilitzen com a nom de la marca conceptes relacionats amb finca, clos, pago, terrer, entre d’altres com a reclam comercial. Després existeixen altres que apel•len a la noció de clos o finca a l’etiqueta, tot descrivint la delimitació d’unes bones terres que en teoria fan un millor vi. És important per entendre tota aquesta terminologia la noció francesa de terroir. Podríem dir que són aquells sòls de condicions extraordinàries i amb microclimes que afavoreixen el creixement de la vinya. Terrers que estan en pendent, amb orientació sud-est, en alçada, amb bon drenatge. En definitiva, un millor desenvolupament dels raïms que potencien les seves qualitats. Uns vins que es distingeixen per la seva personalitat i estil.
En moltes bodegues ja es vinifica per closos per separat per dotar al vi de caràcter propi i únic. El vi té moltes influències, la terra, el clima, la varietat i com s’elabora des de la poda al tipus de filtratge. Però a Europa la seva procedència és quelcom molt important per això s’esmenta a la presentació com vins delimitats i exclusius. A França, sobretot a Borgonya, les vinyes estan tancades amb una reixa, com si fóssim jardins privats i s’anomenen domaines. Borgonya acapara més del 25% de les apellations d’origine franceses L’exemple més sorprenent és el mític vi La Romanée Conti, que només amb 1.8 hectàrees té la seva pròpia Apellation, a part de ser un dels vins més car del món. L’Exclusivitat de les poques ampolles es fa pagar. A Bordeus trobem els chateaux, cellers basats amb la noció de cru i també a Xampanya on la procedència del raïm també marca el preu. És sorprenent les oscil•lacions de preu depenent la qualitat de l’anyada. A vegades vinyes que estan molt a prop les unes de les altre tenen classificacions ben diferents. L’exemple més famós és la classificació de crus de Bordeaux del 1855 per l’exposició Universal de París. Es varen classificar els vins segons la reputació de la bodega i el preu en cinc categories. Els premiers crus (tots de Medoc menys Chateaux Haut Brion de Graves) poden multiplicar per deu el preu dels vins que es conreen a pocs metres de les seves vinyes en nom de l’origen. A Itàlia, les delimitacions de terreny en vins, s’anomenen vigneti. Sassicaia té la seva pròpia denominació Sassicaia Bolgheri. En canvi al Nou Món les delimitacions no són tan importants. Trobem South Australia que correspondria a una gran perímetre per això el que es recalca més a l’etiqueta és la varietat.
A vegades les denominacions d’origen se’ns queden petites. Seria l’exemple del Garraf al Penedès, la mini D.O. que Álvaro Palacios demana pels vins amb caràcter de Gratallops o la aconseguida menció de vi de finca qualificada del Clos Mogador del Reée Barbier. Els requisits per aconseguir la noció de vi de finca són: estar inscrits com a mínim des de fa més de 5 anys a una denominació d’origen; un reconeixement en el mercat internacional de més de deu anys; que la procedència provingui d’un entorn geogràfic delimitat; que tingui un 15% de rendiments inferior al que marca la D.O. i que el most no superi el 65% del raïm veremat. Mas Martinet i Pasanou estan lluitant junt a Álvaro Palacios per tal distinció. Les bodegues Torres porten temps treballant aquest concepte i finalment els seus vins de finca (Milmanda, Grans Muralles entre altres)tenen una ubicació especial a Pac del Penedès. Una bodega anomenada Waltraud on la Mireia Torres, la cinquena generació, porta els vins més preciosos de la marca. Carlos Falcó, Marqués de Griñón, amb el seu Dominio de Valdepusa protagonitza la creuada per portar els Grans Vins de Pago de Castilla a tenir denominacions pròpies encara que no estiguin emparats per la denominació d’origen junt altres grans enòlegs com a Mariano García (Mauro) o Javier Zacagnini (Aalto).
Vi de finca, una denominació dins d’una D.O. que vol marcar la preciositat de sòls ben especials que els difereixen dels seus veïns. A vegades però que s’utilitzin aquests termes com genèrics a l’etiqueta o en el nom del vi fa que el consumidor pugui anar una mica confós. El que és clar que aquests vins apel•len a un origen ben especial, dignes de menció.
Meritxell Falgueras

Comments

  1. Meri, ¿”Vi de finca” es lo mismo que en castellano “Vino de Pago”, como por ejemplo DO Pago El Guijoso, Do Finca Elez o el que mencionas DO Dominio de Valdepusa, o es una nueva clasificación que añadir a las que ya tenemos?
    Saludos.

  2. Creo que “Vino de pago” áún se está legislando…

  3. En esta web http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/Denominacion/htm/informacion.htm está la reglamentación sobre los Vinos de Pago.

    Reglamento (CE) 1493/99, por el que se establece la organización común del mercado vitivinícola, contempla el concepto de VCPRD (vinos de calidad producidos en regiones determinadas) y define “región determinada” como un área o conjunto de áreas vitícolas que produzcan vinos con características cualitativas especiales y cuyo nombre se utilice para designar vcprd.

    Dentro de los vcprd:

    * Vinos de calidad con indicación geográfica.
    * Vinos con denominación de origen (DO).
    * Vinos con denominación de origen calificada (DOCa).
    * Vinos de pagos.

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies