La revolució dels vins de l’est

 

 Com és que ara sentim tant a parlar dels nous vins de l’est? Abans la seva mediocritat residia que estaven pensats per saciar la set del bloc soviètic i no es pensava en fer qualitat si no quantitat. Amb la caiguda del mur i la privatització de les terres el sector del vi ha renascut en aquestes zones. Lluny queden les empreses col·lectives i potenciar els vins històrics.  Plantacions de varietats internacionals com  el cabernet sauvignon o el chardonnay reemplacen les autòctones. ¿Massa difícil de pronunciar el kekfranko d’Hongria o el feteasca rumà? Sense el teló d’acer zones com Hongria, Bulgaria, Eslovenia, Servia i Ucraïna han pogut modernitzar i portar el 20% de la seva producció a l’exportació.

En la Rumania de Nicolae Ceaucescu ja estava en el sisena posició en el rànquing dels països productors de vi. Amb més de 250.000 hectàrees de vinyes, els terrenys amb més fama són els de Dealul Marc. D’estil afruitat i tanins suaus. Durant el comunisme Bulgaria va créixer molt a nivell industrial. A finals dels 80 el Cabernet Sauvignon búlgar era el vi més venut a la Gran Betranya. En el 1996 es va convertir en el segon exportador del món. Però aquests meravellosos resultats es van col·lapsar pel control del govern que l’acabà dirigint a les vitrines més baixes de les grans superfícies. Sembla, però que es pugui recuperar el pedigrí del que pot presumir. El merlot s’ha sumat a la llista de varietats franceses i amb timidesa algunes autòctones com maurud i melnik en negres o muscat ottonel en blancs tornen a ressorgir en els cupatges. La zona del Mar Negre és de les més valorades perquè la seva influència fa que el clima continental no sigui tan agressiu.

Sembla que la zona que més despunta és Hongria on trobem des de els vins negres d’Eger fins als blancs de Tokaj. En aquesta part del Danubi la cultura de la vinya la trobem ja des del segle IV a.C. com a un dels grans camins militars d’Europa. Des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a la invasió alemanya del segle X hi va haver una certa degradació. La plenitud va arribar de la mà dels Benedictins que van plantar a Eger i a Somló. La llei del vi està inspirada en el sistema francès d’Apellation Contrôlée on l’origen geogràfic determina la qualitat. En el 1997 es reclassifiquen les regions en vint-i-dos districtes vinícoles. Pels vins de taula trobem a l’etiquetatge la menció Asztali Bor, Minosegui Bor pels de qualitat i una menció especial pels que s’elaboren a partir de raïms botrititzats. Sobretot al nord Tokaji-Hegyalja, la part més humida, els vins de botritis surten com Tokaji Aszú. Seria la versió de l’Est dels famosos Sauternes francesos que tenen els raïms a l’anomenada podredumbre noble que donen almívars i elegants acideses. Els puttony marquen la concentració de sucre. Desde els 60 gr./l dels que en tenen 3 fins als 150 dels que gaudeixen dels 6 puttonyos. La ambrosia celestial és la denominada essència que arriba a 200 grams per litre. És com una confitura de vi.

Moltes grans internacionals estan comprant terres a Croàcia i als seus veïns. Preus baixos, bones toneleries i climes continentals fan que desbanquin en el mercat Alemany o Britànic a vins d’arreu del món en la seva relació qualitat-preu..Tanta és aquesta revolució vinícola que els vins de l’est han començat a ser una competència pels vins del Nou Món com Austràlia i Xile.

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies