PARAULES DE VI

En indoeuropeu la paraula que s’utilitzava “ivresse” per denominar a l’home begut. Etimològicament volia dir “mediador”. El most fermentat s’entenia com el causant de la comunicació entre els homes i el més enllà. El vi es musa d’artistes. Ha inspirat a filòsofs, pintors i literats. Aquesta tradició s’aplega en “in vino veritas” de Kierkegaard, on el vi ajuda a expressar els sentiments. Baudelaire a Les fleurs du mal deia “que l’ànima del vi cantava en les botelles” . El vi està representat en les paraules de cada etiqueta, i també en les paraules a cau d’orella dels que el comparteixen. Serrat canta a les “paraules d’amor, senzilles i tendres”. Les paraules del vi són aromàtiques i saboroses, si van acompanyades de petons amb post-gust a vi. La tradició diu que Afrodita va ser amant de Dionís. Pot ser això, explicaria perquè el vi facilita la comunicació amorosa, tot compartint una copa i mirant-se als ulls. Plató en el Banquet ja ho diu “sense vi no hi ha amor”. Aquesta tradició arriba fins a Giacomo Casanova que ens parla en Histoire de ma vie dels vins amb que maridava les seves conquestes. En el Càntic dels Càntics la vinya és símbol del diàleg entre l’home i la dona coma arquetip entre Déu i el més enllà. Llibres cabdals en la història de les religions com la Bíblia i el Corà han dedicat paraules al most fermentat i en conseqüència l’han interpretat. En llatí trobem “vis” (força vital) on el vi dona la força per viure. En canvi de l’islam prové el mot “alcohol” (tenebres) i hi ha una conseqüent prohibició del vi en els textos sagrats.

La literatura i el vi han caminat de la mà al pas dels segles. Des de l’epopeia de Gilgamesh, fins la última novel•la d’en Noah Gordon. Ha estat sempre present com si d’una pintura realista es tractés en la picaresca espanyola. En la Enciclopedie francesa i. Nietzshe fa que la seva heroïna Zaratrusta no begui mai aigua i sempre vi
En el periodisme figures com Ernest Hemingway descrivien els vins que trobaven arreu. A casa nostra, les figures de Josep Pla, Nestor Luján i Manuel Vázquez Montalbán han testimoniat la riquesa figurativa dels nostres vins.
Les dites populars contenen mil consells sobre el vi “bon vi fa bona sang”
El vi és literatura per això trobem tantes metàfores en les seves notes de tast. No és d’estranyar que hagi estat el leit-motive de poetes. El fil conductor de l’obra persa d’Omar Khayyamm n’és un exemple: les roses, el vi i l’amor. El vi en el mes de sant Jordi pot acompanyar un llibre i una rosa. I si la rosa no fa olor sempre se l’ha pot acompanyar d’un vi blanc de gewürsztraminer!
Meritxell Falgueras

Speak Your Mind

*

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies