LES FUSTES DEL VI

Actualment podem dir que les barriques són mobles de luxe. Costen de 450 euros a 800. Les més cares són de roure francès que al ser menys porós, sembla respectar més les aromes pròpies del vi, i li aporta un toc de vainilla. Mentre que les d’americà costen una mica menys i gaudeixen de fragàncies que recorden al coco. Les aromes terciàries del vi, que són les d’envelliment, se sumen a les de la varietat i als diferents components aportats per la fermentació. El conjunt d’aquestes tres games aromàtiques més la reducció és el que es denomina “bouquet”. El vi envellit en fusta quan el servim és com si es despullés. Primer ens dona les últimes aromes obtingudes que en aquests vins són les que provenen de la bóta. Les espècies i els torrats, la regalèssia, la vainilla i el coco seran les protagonistes.
Tenim la il•lusió que tots els vins de qualitat es fan amb barriques noves. Per amortitzar el capital, però, no es poden utilitzar només un any. En molts casos, només s’empren fustes de primer any pels “primers vins” (els més importants i cars) de la bodega. Determinar el tipus de fusta d’un vi és difícil, perquè, com hem comentat, les aromes que aporta la fusta es barregen amb les demés. Només els més experts ho podrien arribar a notar. A part, hi ha bodegues que treballen amb diferents tipus de fustes i moltes canvien cada any de distribuïdor. El que és fàcil d’apreciar és quan la fusta és molt bella perquè dóna notes de brutícia i humitat. Si algú conegut ens diu orgullós que fa un vi boníssim amb la mateixa barrica des de fa trenta anys, hem de pensar que aquesta bóta l’ única funció que fa es de contenidor. El mite de la “bóta del racó” on el vi més vell era el millor del celler no serveix pel vi tranquil de qualitat. L’aportació aromàtica i gustativa de la barrica disminueix a la meitat cada any. Així que una de trenta anys el gust de fusta que pot transmetre és simplement psicològic! Una de segon any només ens donarà la meitat del que ens donaria una nova; i una de tercer any, un quart. També hi ha un altre factor important, i és que un vi de gran reserva de més de tres anys de fusta no té una aroma tant nítid com un criança que ha estat dotze mesos. La barrica envelleix al vi, però aquest també envelleix, al mateix temps, els components de la fusta. Amb tot la vida d’una barrica es calcula com un màxim de set anys. I què es fa després? O es venen a bodegues menors o es tallen per altres usos.
Hom pot evidenciar que un vi a estat a una tona quan sent certes notes làctiques i de torrats. El vi que passa per una criança ha fet la fermentació malolàctica, una desadificació que converteix l’àcid màlic (més agressiu, com el de la poma verda) amb làctic (molt més suau). Les notes torrades les proporciona les fustes de la barrica depenent el grau de fumat que tinguin a l’interior. Un altre factor important és la mida; doncs, quan més petita sigui la barrica, més quantitat de compostos aportarà al vi. De les antigues barriques romanes (hereves de les àmfores gregues) arribem a les fustes del segle XXI: els chips. “Chips” és a com s’anomena als encenalls de fusta que es posen als vins de baixa qualitat perquè tinguin certa complexitat. És a dir, en comptes de dipositar el vi a la barrica, ficar la barrica al vi a mode d’infusió. Els encenalls poden ser utilitzats amb més o menys gràcia pels vins de qualitat discreta però pels grans vins l’ únic envelliment vàlid per convertir-se en un gran reserva és el pas per una bona barrica. La bona criança rau en el potencial que tindrà el vi al’ envellir, doncs quan més temps necessita un vi per criar-se, més temps li costarà fer-se malbé.

Meritxell Falgueras

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies