Amb una copa de més

Contes per no pensar

T’ ESTIMO SI HE BEGUT
Empar Moliner
Quaderns Crema 14E
201 pàgines

MERITXELL FALGUERAS
Realisme i quotidianitat saltejat amb ironia transgressora fan que aquests tretze contes ràpids i divertits vagin més enllà de la simple comicitat. Però tampoc molt més enllà. Com si fossin un penedés negre jove fan distreure sense deixar postgust. S’agraeix, però, que l’ escriptora no trafiqui amb sentiments i mostri els fets sense judicar, així cadascú els pot aprofitar al seu gust.
Cal destacar l’encert dels títols, no per explicatius sinó per desconcertants. Com és el del primer conte L’ invent de l’aspirina on s’utilitza mil miralls embolcallats d’històries que no són més que histories extramatrimonials on la dona al final acaba posant la tòpica excusa. El to sarcàstic amb el que l’ autora de Feli, l’estheticienne utilitza per analitzar les dones es sorprenen perquè aporta una visió masclista des de la mirada femenina. L´originalitat dels contes Aprengui a tastar vins o La baixa qualitat de la poesia contemporània es perd en la facilitat en abordar els temes. Tractant temes no explotats acaba desembocant on va a parar tota l’art: en l’oceà dels universals. L’exercici de riures de les neures col•lectives fa esclatar un tímid somriure al lector. La febre dels viatges organitzats, l’obsessió per la lactància, la gelosia en somnis, els rols de parella en homosexuals, el feminisme despòtic, les teràpies de parella, les proves per adoptar, la problemàtica dels animals domèstics entre d’ altres ens presenten diferents perspectives de la vida que potser no ens havíem aturat en calcular.
Com una continuació de L’ensenyador de pisos que odiava els nims, l’ excabaretera ens transmet en paraules el cinisme de les relacions humanes i la incomunicació entre semblants a causa de l’individualisme narcisisme imperant. En La importància de la higiene bucodental mostra com un home massa sensible i detallista es frustra per culpa del raspall de dents que pren com a simbolisme de la relació de convivència que acaba de començar amb la seva noia. Ell que amb tota il•lusió l’ havia comprat per ella, l’utilitza i ella es queixa. El dramatisme amb el qual ell encara no poder utilitzar el mateix raspall és el mateix amb el que es pren en no estar al lavabo al mateix temps o no poder netejar els plats plegats. La dona, en aquest cas, marca l’ individualisme no sent perceptiva a les desil•lusions que provoca el seu comportament egoista a la seva parella. Amb una gran exposició d’ humor (o amb una copa de més?) aquest conte traspua el conflicte home-dona (amb canvi de rol inclòs) amb simpatia, fent recordar el bestseller psicològic Per què els homes no escolten i les dones no saben llegir mapes.
Empar Moliner amb T’ estimo si he begut, malgrat ser mereixedora del Premi Josep Pla per la seva novel•la, aposta un cop més per un llibre de contes. Més que contes s’ haurien de denominar relats curts per la seva estructura lliure no marcada per una presentació-nus-desenllaç. Doncs si hi ha una constant en ells és que tots acaben sense més. Els relats curts, eclipsats per la radiació de la novel•la., adhereixen a la jove escriptora en el fenomen literari que ha fet renéixer Quim Monzó en el públic català. Amb un altre tipus de transcendència, però.

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies