FELIÇ SANT JORDI 2005!

Bon Sant Jordi! Us desitgem tota l’ ACS. I us enviem uns propostes perquè els vostres llibres tinguin un millor sabor.
El dia de Sant Jordi és el dia de la cultura i l’ amor per antonomàsia en la cultura catalana, així que nosaltres, amb volem celebrar amb els nostres estimats vins aquest any del llibre en aquesta data tant senyalada.
En Quixot, durant els seu viatge per la península, prenia els calzes de vi a les posades amb el seu company Sancho Panza. Cervantes, hereu de la picaresca espanyola va heretar d’ en Lazarillo aquest bon gust pel most fermentat. I la tradició de la literatura és un reflex de la nostra cultura i el vi, un cop es separa de l’ abús del consum, es converteix en un emblema no només de bon viure, sinó d’ elevada cultura com ens ho plasmà Boccacio en el Decameró. Artistes de tots els temps l’ han utilitzat per cridar les seves muses, doncs “in vino veritas”, i la força vital que dóna et fa elevar cap allò sagrat, com podem llegir a Les Flors del mal de Baudelaire. I per qui li agradi degustar poesies, de la tradició persa ens arriba els versos d’ Omar Khayyam, estrofes on es tracta la preciositat de la viticultura.

El vi era el protagonista en els simposis grecs, on el rei del vi (l’amfitrió) decidia la quantitat d’ aigua que se li havia d’ afegir el vi. Doncs hi ha dues regles en el Grècia antiga: el vi no és pot veure ni en estat pur, ni sense companyia. Per això, el vi en aquests sopar ajudava a filosofar. Filòsofs com Horaci i Erasme han plasmat en les seves reflexions el vi, i fins i tot Nietzsche fa que el seu protagonista, Zaratrusta, “el superhome, no begui mai aigua”.

Sobre les novetats dels últims anys per les vostres compres literàries, vet aquí alguns consells:
Empar Moliner, després de l’ èxit de l’ any passat amb T’ estimo si he begut, repeteix el seu estil pétillant amb Busco senyor per amistat i el que surgeixi.
Almudena Grandes, sense nova collita, continua venent Castillos de cartón, llibre sobre la “movida” que ens recorda a un Rioja d’ una anyada mediocre. La bona sort, com un vi fàcil i comercial contínua en les llistes dels llibres més venuts, juntament a les ofertes de Dan Brown on El Codi Da Vinci ens inunda amb la trilogia d’ Àngels i dimonis i El gran engany.
Javier Cercas, amb la demanda d’ un bon priorat treu en castellà La velocidad de la luz i de narrativa estrangera tenim a un bon vi de l’ Emilia-Romagna amb La misteriosa flama de la reina Joana, D’ Umberto Eco, tres veremes més tard que Baudolino.

Esperant que aquesta crítica literària comparada en vins us hagi agradat, no ens queda més que brindar amb vosaltres i recordar que amb una bona copa de vi, la literatura té aroma i un “bouquet” especial a l’ esperit.

Speak Your Mind

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Política de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros, para realizar el análisis de la navegación de los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies