wines and the city

Es de una canción de los Rodríguez… Hay relaciones que se rompen y no se pueden volver a pegar… Son trozos de cristal que se te clavan en el corazón. Igual que hay botellas que nunca se abren y se pierden en la oxidación. Hay una imagen de la película “Entre copas” que me produce una melancolía infinita. El protagonista, un flipado del vino, tiene un Cheval Blanc que espera abrir en una ocasión especial: algo que celebrar con alguien importante. Al final se la toma en un vaso de plástico, sólo y en un Mc Donalds. ¡Es una escena patética! Nunca encontraremos la ocasión de abrir los grandes vinos que tenemos guardados. Y así las cosas evolucionan sin que podamos controlar el tiempo. ¿Y si nunca tenemos la sensación de sentirnos bastantes felices? Hay el peligro que la situación soñada no llegue. Pero podemos vivir otra. Os invito a brindar el porque hoy es miércoles y porque estamos vivos y bien. Eso ya es mucho. Porque cabe la posibilidad que las copas se rompan…
P.D. ¿Qué vinos tenéis guardados sin abrir? Yo un “Espectacle” y un “Bollinger rosado”.

Sentir el vi amb els nostres sentits per poder explicar les sensacions amb paràmetres

Ull- VISTA- color; vi blanc (dels pàl•lid al daurat); rosat (del rosa clar al salmó); negres (del tons blavosos als ataronjats); ribet, capa, limpidesa, (brillant),llàgrima, efervescència

Nas- OLOR- intensitat, franquesa, complexitat, identificació dels aromes:
a)Aromes varietals (o primaris): fruita, flor
b)Aromes fermentatius (o secundaris): fermentació alcohòlica i malolàctica
c)Aromes d’envelliment (o terciaris): criança i/o oxidatius

Boca- GUST : dolç, salat, àcid i amarg depenent del pas en boca del vi
Post-gust: final de boca

OLOR: aromes retronasals

TACTE: vellutat, sedós, astringent, temperatura, textures, etc

Les notes florals que ens regalen els vins joves poden semblar un ram de flors. Aquestes notes florals venen determinades pels aromes primaris de cada varietat de raïm.

“Només els bevedors saben apreciar el llenguatge de les roses i el vi” Omar Khayyam
Que en el vi hi ha flors no és un tòpic romàntic. Les aromes varietals del vi ens poden fer recordar els perfums de flors. Segurament un florista acostumat a identificar moltes més flors que nosaltres serà un bon degustador de vins joves. El seu nas estarà més entrenat a posar etiquetes a les informacions que rep a través pituïtària que la resta denominem “notes florals”. Un florista guarda en el seu diccionari de sensacions moltes notes aromàtiques de flors que la resta potser coneixem però no les tenim definides. Els que només apreciem les justes també podem identificar aquests aromes amb el nostre bagatge cultural. Tots coneixem les flors més comuns i tots estem habituats a olorar compostos que les utilitzen. Malgrat moltes roses no fan olor a rosa, en el nostre cervell podem evocar l’olor que fa una rosa. I com trobar-la doncs, en el vi? Reconeixent aquesta sensació olfactiva.
L’aroma de la rosa va associat amb varietats com el moscatell i gewürztraminer. La primera varietat dóna vins dolços i ambdues fan uns vins blancs amb intensitat aromàtica. Realment no és que el vi faci olor a rosa, el vi contínua fent olor a vi, però té una nota donada per un compost químic, que correspon a la sensació que tenim quan olorem aquesta flor. També en certs rosats ens poden recordar a aquesta flor tan apreciada a occident. L’acàcia o el lligabosc són aromes comuns a molts vins blancs frescos. La sensació de gerani pot correspondre a algun problema d’elaboració però també és característica de les propietats primàries del raïm. En els vins joves sense criança les aromes varietals (les del raïm amb el que s’elabora) seran sempre les protagonistes. Amb vins elaborats amb un llarg contacte amb la fusta es noten més els tocs de criança que poden emmascarar els aromes primaris. El tastador expert,comprovarà en aquest tipus de vins que les flors no desapareixen, si no que estan en un segon terme. Segurament la seva fragància corresponen més a flors seques que a fresques. La diferent criança dels vins i certes varietats fan que hi hagin vins que desprenguin més sensacions florals que altres.
Els vins negres també tenen notes florals. La més identificable és la violeta. La viola tenia fama en l’edat mitjana de reduir la sensació d’embriagament. El perfum però de la viola és molt embriagador, per això és tant utilitzat en perfumeria. Vins joves sense molta criança de merlot, ull de llebre i syrah produeixen aquesta sensació amb tocs de fruita vermella.
Al maig hi ha la floració de la vinya. Aquesta planta abans de fer fruits fa flors i les vinyes s’omplen de color. A l’hemisferi sud serà al novembre, quan a nosaltres ja se’ns han caigut les fulles. La flor de la vinya és una flor efímera que ens enuncia el pas de les estacions. Les olors a menta, falgueres, eucaliptus, terra mullada que poden evocar vins negres amb criança són aromes molt profunda i que donen un toc de distinció, frescor i personalitat. Com es el cas de certs vins de cabernets sauvignon. El toc especiat de l’orenga, la herba fresca, la humitat de la molsa acabarien de formar aquesta sensació de camp que podem trobar a la copa malgrat la prenguem tancats en un restaurant. Però tot plegat promet un gust amb potents fragàncies retronasals. Olorant aquests vins, podem dir que tindrem un preciós “bouquet” de flors i que la primavera ha arribat a les nostres copes.

Meritxell Falgueras