Archivo de la categoría "Gastronomía"

LES ESTRELLES DE LA RIERA

Miércoles, 2 de Junio de 2010

M’encanta la metaficció! Les sèries de tv3, són les que expressen la nostra quotidianitat, les nostres pors, els nostres paisatges i part de la vida catalana. I precisament “La Riera” mostra part del món de la gastronomia des de dins, amb tots els seus secrets, esforços i cares. Veure una sèrie de cuina i poder menjar el que fan és el sumum.

“Les estrelles de la riera” són el brownie català que desbancarà als donuts, almenys per mi. El gremi de pastissers s’agermana amb tv3, com ho va fer fa un parell d’anys amb el seu pastís d’aniversari, per celebrar que la realitat supera la ficció. La recepta de la Núria Bàguena, la supervisió de la Tana Collados i tot una cadena de professionals dels mitjans de comunicació i els mateixos actors, no s’acontentan en omplir la vista dels espectadors de dilluns a divendres… També ens volen transmetre sensacions gastronòmiques a l’abast de tothom!

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CUINA MARINERA

Lunes, 31 de Mayo de 2010

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presidir l’acte durant el qual es va retre homenatge al comunicador Jordi Estadella

Barcelona, 31 de maig de 2010.- Quim Marqués, xef i propietari del restaurant Suquet de l’Almirall de Barcelona, va presentar divendres al migdia Cuina marinera. Les millors receptes de peix d’ara i de sempre, publicat per Columna Edicions.

El llibre, escrit a quatre mans amb el seu company de fogons, Manel Marqués, és fruit de dos anys de treball de camp entre pescadors, cuiners de barca i gent del mar i recull un centenar de plats mariners tradicionals acomnpanyats d’una versió actualitzada.

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, el xef del restaurant Drolma de l’hotel Majestic de Barcelona, Fermí Puig, i la directora editorial de Columna, Ester Pujol, van presidir la presentació de l’obra.

Fermí Puig, autor de l’epíleg, va subratllar la “vessant pedagògica extraordinària” del llibre. “No té vocació d’inventari, sinó de recopilació de bona part de les receptes de costa catalanes, que els autors han rescatat i traduït al moment actual”, va manifestar.

L’acte també va servir per retre homenatge al gastrònom Jordi Estadella, recentment desaparegut. En aquest sentit, Joaquim Llena va rememorar el seu primer dinar amb el comunicador, precisament al Suquet de l’Almirall. “Tots teníem al Jordi al cor per la seva manera de ser, tolerant i respectuós amb els altres”, va afegir.

A continuació, i juntament amb el cuiner Quim Marqués, van descobrir una placa d’homenatge que restarà per sempre al restaurant en memòria del presentador.

ESA MALDITA MANÍA DE PUNTUAR

Jueves, 29 de Abril de 2010

La revista Magazine con sus 50 restaurantes top ha eclipsado todas las clasificaciones pero esa maldita manía de puntuar sigue estando en vogue, sobretodo en la gastronomía para poder presumir de podium y tener una manera subjetiva objetivar  ”The best”. El Bulli seguirá siendo el mejor por mucho que los anglosajones opinen que es el segundo y El Celler de Can Roca nos llena de ilusión con sus logros. Os dejo para que brindemos con ellos con la famosa lista Parker catada por Jay Miller siendo el 2007 un año difícil y encontrando a faltar alguno de nuestros grandes…

LLISTA PARKER BY JAY MILLER

99 PUNTS:

  • PINGUS 2007

98 POINTS:

  • ESPECTACLE ESPECTACLE 2007
  • HERMANOS SASTRE PESUS 2006
  • VEGA SICILIA ÚNICO RESERVA ESPECIAL +
  • CLOS ERASMUS 2007
  • BENJAMIN ROMEO CONTADOR 2007

97 POINTS

  • DOMINIO DE PINGUS AMELIS 2007
  • VEGA SICLIA UNICO RESERVA 2000
  • BODEGAS JUIMENEZ LANDI EL REVENTON 2008
  • NUMANTHIA TERMANTHIA 2006 +
  • ALVARO PALACIOS L’ERMITA 2007

96 POINTS

  • EMILIO MORO MALLEOLUS 2007
  • EL NIDO EL NIDO 2007
  • NUMANTHIA 2006 +
  • ULTREIA DE VALTUILLE 2008
  • BODEGAS SIERRA CANTABRIA EL BOSQUE 2007
  • BODEGAS JIMENEZ LANDI CANTOS DEL DIABLO 2008
  • CLOS MOGADOR 2007

MÓN VÍNIC ENTRE LOS CINCO MEJORES LOCALES DEL MUNDO

Miércoles, 14 de Abril de 2010

Barcelona, abril de 2010.-

Monvínic, centro de referencia internacional para la divulgación de la cultura del vino, ha sido considerado por la prestigiosa revista americana Food & Wine como uno de los 5 mejores locales de vinos por copas del mundo, en cuanto a su capacidad de combinación de vinos y comida.

Monvínic, es un centro divulgador de la cultura del vino de referencia internacional. Un espacio pionero, creado por Sergi Ferrer-Salat, que nació con la ilusión de abrir las puertas de par en par a una selección única de vinos de todo el mundo. Por ello, la bodega es el eje vertebrador y la razón de ser de Monvínic. Un fiel reflejo de la increíble diversidad que emana de las regiones vitivinícolas de los cinco continentes con miles de referencias cuidadas todas ellas, sin embargo, con una idéntica obsesión: las mejores condiciones de conservación, transporte y servicio. Un empeño que responde al deseo de que todos los vinos puedan ser degustados sin perder un ápice de su esencia.

Monvínic es también un bar de vinos, una sala para catas y conferencias, un centro de documentación con todos los libros, revistas, guías y catálogos de subastas que son hoy referencia ineludible en el cosmos del vino, un club de “Amigos de Monvínic”, y un espacio culinario sustentado en el producto de gran calidad y un recetario tradicional, hábilmente puesto al día por el chef Sergi de Meià.

Monvínic

Diputació, 249 08007 Barcelona T. (+34) 93 272 61 87 www.monvinic.com

1a FESTA DE LA PAELLA DO BARCELONETA

Martes, 13 de Abril de 2010

L’acte va reunir al restaurant Suquet de l’Almirall representants de l’escena política, cultural i gastronòmica de Catalunya

Barcelona, 10 d’abril del 2010.- Quim Marqués, xef i propietari del restaurant Suquet de l’Almirall de Barcelona, va presentar amb una gran festa ahir al migdia La Paella DO Barceloneta, una recepta excepcional que recull a parts iguals el classicisme i les tècniques culinàries actuals.

Basada en la tècnica alacantina de fer arrossos i elaborada amb productes locals, entre els quals destaquen les gambes de la llotja de Barcelona, se serveix en racions per a dues persones i es presenta numerada perquè el comensal recordi que ha degustat un plat únic i irrepetible.

Aquest és un dels plats que integren la nova carta de temporada primavera-estiu del restaurant barceloní, on no hi falten els clàssics de la casa, com l’arròs de la barca, els macarrons de pescador o els bunyols de bacallà.

L’acte va comptar amb un padrí de luxe, el comunicador i gastrònom Jordi Estadella, a qui se li va reconèixer la tasca de divulgació de la cuina elaborada amb productes de proximitat.

Així mateix, clients i amics de diversos àmbits de l’escena pública catalana, prop d’un centenar, no es van voler perdre aquesta festa d’exaltació de la paella. Entre ells, la Il·lma. Sra. Katy Carreras-Moysi, regidora de Relacions Ciutadanes i Culturals, el pastisser Xavier Canal, l’exjugador de bàsquet Rafa Jofresa, el pintor i escultor Santi Moix, el pintor i dibuixant Perico Pastor o l’humorista i actor Carles Flavià.

A més de La Paella DO Barceloneta, els assistents van poder degustar una selecció deplatillos freds i calents, acompanyats dels vins Es Trac i L’Equilibrista, així com del cava Agustí Torelló Mata Rosat Trepat. Tot amenitzat amb música de jazz interpretada pel grup barceloní Guateque Jazz Quartet.

15 anys d’història

El Suquet de l’Almirall s’ha convertit en tot un referent pels amants de la millor cuina de mar gràcies a la interpretació que fa en Quim Marqués del receptari clàssic i tradicional del barri mariner de Barcelona.

Al llarg de la història, la Barceloneta ha intentat conservar la personalitat i les receptes més tradicionals de la cuina marinera d’una manera estricta, amb arrossos i suquets com a protagonistes i noms propis com el del cuiner del Suquet de l’Almirall.

D’aquest esperit neix Cuina marinera (Columna Edicions), un llibre que sortirà al mercat el pròxim mes de maig, en el qual el xef del restaurant barceloní aprofundeix en les arrels de la cuina de costa catalana.

L’obra és el resultat de dos anys de treball de camp a viles marineres, entre pescadors, cuiners de barca i gent del mar, i ha originat diverses descobertes culinàries, així com la creació de La Paella DO Barceloneta.

Suquet de l’Almirall

Passeig Joan de Borbó, 65. 08003 Barcelona

Tel. 93 221 62 33

suquet@suquetdelalmirall.com

FESTA A LA CUINA

Viernes, 26 de Marzo de 2010

MARTA CARNICERO

ROSA DELS VENTS

La cuina no és exclusiva del adults, ni dels que no ho som tant. Receptes per un dia de pluja, per un dia que necessites que sigui més especial, per un disabte al vespre de pizza i cinema, plats freds per quan tornem de la platja… però sobretot per jugar aprenent. La veritat és que fins i tot jo, negada perquè de petita no entrava a la cuina, m’atreviré a provar-ne alguna amb els meus cosins. Doncs mai és tard per posar-se si tens una mestre com la Marta. La Marta Carnicero és dinàmica, pragmàtica i amb una energia que pot més que qualsevol termomix. S’apassiona amb la vida, amb la cuina i és una marassa; per això aquest llibre és tan autèntic: perquè és verdader. Totes les receptes han estat tastades i fetes per les protagonistes de la portada. Per cert, les nenes encara que semblin models infantils són les seves filles! Està explicat d’una manera molt amena, sense tecnicismes i amb informació útil. Així que em veig en cor de seguir les receptes per fer amb nens encara que les acabi fent jo sola. Per fi em podré fer les meves llaminadures! Imaginació a la cuina i sense fogons: biquini de plàtan amb xocolata blanca, piruletes de gelat amb xocolata, les amanides més fresques. Faré els millors berenars amb els entrepans de luxe, sobretot el de l’Abril (panet amb hamburguesa, tomàquet, guacamole i patates fregides), els batuts més originals i cookies per regalar a la veïna… A veure si ho aconsegueixo!!! Us mantindré informats!

La Falgueras al “Divendres” tv3

Jueves, 25 de Febrero de 2010

Aquí teniu l’intervenció que vaig fer el passat dijous 18 de febrer al programa de les tardes de tv3 “Divendres” sobre les cerveses artesanals a Catalunya. Surto cap al minut 15 fent l’explicacio i després de la connexió amb Solsona segueixo fent un tast. Bon profit!

ACADÉMICA

Martes, 2 de Febrero de 2010

¡Qué honor! Formo parte de l’”Acadèmia de la Gastronomia Catalana”. ¡Una razón más para no dejar de aprender gracias a este grupo de grandes gourmets!

Un último deseo: una noche más en el Bulli

Martes, 26 de Enero de 2010

“I am thinking of you… In my sleepless solitude tonight…” Así empieza la canción de Mariah Carey (¡más conocida como la reina del “drunk”!) en la canción My all. Y es que si pienso que el Bulli, el restaurante de ensueño, cierra en el 2012-2013 (como acaba de anunciar Ferran Adrià en Madrid Fusión) despierto con un nudo en el estómago. Buscando el olor en las sábanas de un amante que ya no volverá y lo ves…“And yet you’re so far like a  distant start I’m wishing on tonight”

“If it’s wrong to love you… then my heart just won’t let me be right” ¿Quien puede culparte de querer tener cerca aquello que amas? ¿De necesitar saber que está allí, de poderlo tocar aunque no lo puedas abrazar? ¿Cuando alguien te da el orgasmo infinito en una cena, como no querer repetir?

“I’d give my all to have… just one more night with you” Si, lo daría todo por una noche más. Sólo una, para volver a sentir, para volver a soñar que vivo en una fantasía gastronómica donde todo es posible…

“‘Cause I can’t go on, living in the memory of the song” y no me sirven los recuerdos, necesito el olor de la sorpresa, el tacto de la ilusión, el cromatismo de los platos, el sabor de lo imposible, la música de la sala…

He tenido al Bulli en mi interior y como un amante al que no puedes olvidar darías todo, como en la canción, por una noche más, aunque fuera la última “ I’d give my all… for your love tonight”.

BULLI SAVED ME!!!

Miércoles, 25 de Noviembre de 2009

Para los que dicen que cenar en El Bulli cuesta de digerir aquí va mi experiencia:

Estaba muy muy malita, con el estómago más que revuelto, es decir llevaba dos días con una gripe estomacal. Sabéis que soy muy presumida para hablar de ello, pero antes de ir podríamos decir que “me iba por las patillas” y eso que llevo el pelo escalado. Tenía mesa en El Bulli con mis personas especiales y era una noche de celebraciones muy esperada. Así que fui pensando (con alguna lagrimita) que no podría comer nada o que al mitad de la comida mi estómago volvería a ponerse en huelga o se pondría violento. No era capaz ni de comer una manzana sin entregarme al señor Roca (y no me refiero a ninguno de los estrellados hermanos). Y allí me planté, en la Cala Montjoi con muy mal cuerpo pero con mucha ilusión.

Juli, Ferran Centelles, David Seijas y todo el equipo tan exquisitos como siempre, dando la bienvenida, como un sueño que te gustaría que se repitiera eternamente. Ferran Adrià en la cocina, mirando de reojo nuestras reacciones de niños pequeños en una juguetería. Lluís al ver mi cara y a todos los alimentos que soy intolerante me sonrió y me dio las mejores alternativas. Un menú espectacular de 44 platos, unas copas llenas de sensaciones y la excitación de los otros tres comensales, para los que, era su primer noche en El Bulli. Yo era reincidente, pero ¡nunca había ido enferma! Ver las caras de mis queridos compañeros era lo mejor, sabíamos que estábamos a punto de comer energía, creatividad y sorpresa.

Los aperitivos eran cocktails que jugaban con las temperaturas, con el alcohol, con la imaginación. Platos que eran cuadros llenos de metáforas. Chupar el néctar de una flor. Ver las sensaciones enciclopédicas de la soja. Tomar pistachos en todas sus declinaciones. Comer un helado bombón en forma de balón de gorgonzola. Pero yo creo que fueron las ortiguillas con caviar las que me hicieron revivir y que mi cuerpo dejara de sentir escalofríos para empezar a disfrutar de todo lo nuevo sabiendo que no me iba a sentar mal. Un brindis con copas rellenas de trufa blanca para olerlas como si fuera un vino para que luego decoraran el sabor de los ñoquis. Unos raviolis que se deshacían de conceptos. Una rosa con sabor a alcachofa. Un bocata de manzana. Muchos mordiscos multiplicados por mil propuestas sensitivas que nutren el corazón.

Muchos aplausos, tantos como los platos que nos hicieron llorar de la alegría de compartir emociones únicas. Del vino blanco suave al pasado por barrica del Priorat. Un sumoll para acabar con un cava. La caza, los caldos, las setas… Los postres de paisaje, un estanque helado y las múltiples maneras de disfrutar el chocolate, como si del Kamasutra se tratara. Disfruté como nunca, como siempre que he ido. Empezamos a las 20 y acabamos que eran más de las 2. El Bulli me curó, y al día siguiente ya estaba buena y mi digestión fue perfecta, como siempre que te llenas de felicidad y arte. Me sentí llena de poesía así que ya no hubo nada que se me pudiera atragantar. Gracias, Bulli, sois la mejor medicina para mi estómago y la mejor alimento para las ganas de belleza estética y filosófica. ¿Podéis vender un poquito de ello en la farmacia? Bulli saved me!