El vino tomado con filosofía

Artículo de Meritxell Falgueras publicado en el blog Tinta de Calamar (Cadena SER)

filosofía y vino

Sócrates solo sabía que no sabía nada y no quería saber nada de lo que sentía antes de beber, ni cuando se bebió la cicuta. Eso sí, iba preguntando a todos según su método mayéutico: ¿te resulta agradable o desagradable? ¿Huele más a flores o a frutas?

petit princepSu discípulo Platón escribió todo lo que el maestro dijo pero no lo quiso plasmar en puntuaciones. Formó las primeras academias y dejó en el mundo de las ideas el aroma más perfecto de la rosa, casi tanto como la de Antoine de Saint-Exupéry: “Si alguien ama a una flor de la que no existe más que un ejemplar entre millones y millones de estrellas es bastante para que sea feliz cuando mira las estrellas”. Se dice: “Mi flor está allí, en alguna parte” [sacado del célebre cuento de la ciudad de Bocuse d’Or, El Principito].

Ese amor platónico nos dejo afirmaciones como que “la mayor declaración de amor es la que no se hace; el hombre que siente mucho, habla poco”. Así, los que sentían mucho el lenguaje del vino preferían callar y beberse su silencio preñado de sensaciones.

Aristóteles, con su lógica, intentaba definir la metáfora que se utilizaba para describir el vino: “La metáfora es un préstamo cuyo sentido se opone al sentido propio”, “es una transferencia, una transgresión lógica y categórica”, “tiene impacto emotivo (porque causa admiración y seduce)”.

Eurípides, al escribir Edipo, lo entendió: conócete a ti mismo, entiende tus lindares de percepción y después juzga el vino a través de ellos. A veces decimos que un vino es muy ácido no porque lo sea, sino porque somos muy sensibles a ello, nos desagrada y criticamos desde nuestra prespectiva personal que no es objetiva.

Nietzsche, que bebía de la Grecia Antigua con su teoría de la tragedia clásica y la contraposición de lo apolíneo y lo dionisíaco, nos dijo que no podíamos ir más allá de la prisión del lenguaje y que todo lo que podíamos pensar, lo podíamos decir en palabras. Otra cosa es encontrar la palabra exacta pero, pasa eso y mucho más, está el sumiller.

Por ello cuando hablamos utilizando retórica en la cata de vinos no es simplemente ornamental si no que esas mismas metáforas condicionan nuestra interpretación del mundo. ¡Y qué mundo! Es normal que en Atenas se bebiera el vino rebajado con agua, miel y especias.

El vino y el amor es un maridaje histórico. Dionisio era el dios de la embriaguez divina y el amor más encendido. Las mujeres eran las más fieles seguidoras del dios, en forma de nodrizas, amantes o frenéticas bacantes. Este dios, propiciador de placeres, goza de una vida muy promiscua en las historias ancestrales. Sus más famosas conquistas son la mortal Ariadna y la diosa del amor profano, Afrodita-Venus.

Jugar al amor cuando uno está ebrio es una usanza casi tan antigua como el mismo vino. Los Octavos, juegos originarios de la Grecia Magna, eran ritos erótico-dionisíacos que consistían en beber tantas copas de vino como letras formaban el nombre de la amada. Así el banquete griego, que en un principio utilizaba el vino para filosofar, se sexualiza en Roma. Ovidio anticipó el ritual que se desarrollaría en las bacanales romanas con su sentencia: “Con amor, el vino es fuego”.

*fuente foto: Flickr – m.a.x / Bob.Fornal

Un sueño en la Champagne by Jordi Melendo

Editorial Adivin

La vida es sueño y los sueños, sueños son, lo dice Calderón de la Barca. Pero que los sueños se hacen realidad dentro de una botella de champagne es real para el periodista vinícola Jordi Melendo. Porque es una gran persona, un romántico y sobretodo un energético trabajador. Por ello, leer su obra, llena de segundas fermentaciones, de caídas convertidas en saltos, de imaginación teñida de poder, es realmente inspiradora. Un libro que se lee como una biografía y en la que se aprende todo sobre el champagne. Sus personajes, su elaboración, sus paisajes, el esfuerzo de las viñas en una climatología especial, el aroma de sus suelos y sobretodo en el capital humano de los que hacen que cada añada podamos catar el carbónico de su región preferida. Brindo por Jordi con su cuvée de Philippe Gonet (¡buenísimo, os lo recomiendo), porque me ha permitido degustar mi sueño; y por Melendo, uno de los escritores del vino con más solera del país.

EXFOLIANT CORPORAL

NINA MAS ARDÈVOL PRIORAT

Us presentem un producte d’estètica corporal però amb l’originalitat que és de l’extracte del raïm del Priorat amb oli verge d’avellana. Nina Mas Ardèvol és una línia de productes cosmètics corporals creats de manera absolutament natural traient el profit de les finques familiars de la comarca. Les reconegudes propietats terapèutiques del raïm i del vi (antioxidants, milloren circulació) fan que també siguin bones per l’exfoliació a l’alliberar les cèl·lules mortes de la pell, desintoxicar-la i ajudar que les cèl·lules es regenerin. Els polifenols del vi que prevenen el trecament de les fibres d’elastina i colàgen, mantenen la pell elàstica. La composició d’aquesta crema corporal és 100% natural: aigua (estructurada), gel derivat de glicerina vegetal, partícules de pinyol d’albercoc, llevats naturals i, com no, extracte del raïm del Priorat!

 Més informació a http://www.ninamasardevol.com/

 

NETEJA DECANTADOR

Aquest estri és molt recomanable pels que saben com és de difícil netejar els pòsits del decantador al dia següent. Sobretot en els vins negres on les matèries colorants (els antocians) es dipositen al final del recipient. És com una petita escombreta de cotó que és pot adaptar de forma estratègica a les diferents mides i formes. Això, sí millor fer-ho amb aigua calenta i sobretot sense sabor. Si no pel proper tast poden quedar restes de detergent que ens poden desvirtuar les virtuts dels vins.

Le Nez du vin. La barrica de roure nou

Pels qui volen saber més de les diferents aromes que pot aportar la criança, aquest és el millor referent que poden trobar al mercat. És un llibre objecte basat amb 12 aromes i un fulletó explicatiu amb il·lustracions. En cadascun dels potets hi ha l’aroma de la fusta del vi que pot recordar fins a ametlla torrada, coco, vainilla, espècies, fusta verda, entre d’altres. Després s’explica en un petit llibre annex d’on provenen les diferents olors i de quin tipus de fusta es tracta. El seu autor és el francès Jean Lenoir que des de fa vint-i-cinc anys és la referència absoluta en quant aromes del vi, cafè i cigars.  Aquestes aromes són l’abecedari olfactiu que es necessita per diferenciar els diferents tipus de fusta, de torrats de barrica i altres components que la criança reductiva dóna al vi. Serveix per educar el sentit de l’olfacte i trobar les paraules per expressar les sensacions. Més informació a www.editionsjeanlenoir.com

Talla-capsules screwpull

Per servir un vi cal tallar la càpsula que hi ha. Aquesta és un envoltori de protecció dels suro. És correcte tant obrir-la arran del coll com treure-la tota. El talla càpsules el que fa és que el tall sigui més net i que no ens haguem de complicar girant el ganivet.

Copa Impitoyable

És una copa pensada pels tastos professionals o pels que volen detectar en profunditat el vi. L’anomenen la copa “despiadada” perquè resalta qualsevol defecte que tingui el vi. Té un disseny especial i ergonòmic que permet agafar-la per la base i ficar el dit per facilitar-ne l’aireació. És una nova versió del mític “tasta vins” que els sumillers utilizen per verificar l’estat del vi.

THE PERFECT SUMILLER

Envelleix un vi en trenta anys atorgant-li les propietats que presenta un vi de guarda. L’estri consta d’un suport i tap magnètic disponible en diferents versions: platejada i daurada. S’obre l’ampolla i es posa sobre el suport i es tanca amb el tap especial. La pastilla està elaborada amb una alineació específica de metalls. Garanteix un sabor immillorable als vins i un gran estalvi econòmic al no haver de comprar un vi amb anys d’antelació o el cost elevat que suposa adquirir-lo.

http://www.perfectsommelier.com/

GERRA REFRIGERADORA RÀPID ICE

Aquesta gerra permet refredar les begudes instantàneament sense gel. Es posen el congelador les dues plaques i es treuen quan el vi està llest per lluir a la taula. Està dissenyada perquè aconsegueixi la temperatura adequada als pocs minuts i es manté freda durant hores. Té un disseny modern i es pot adaptar a diferents tipus de garrafes. Ideal pels envasos no tradicionals i sense regalimar aigua (com ens passa amb les glaçoneres tradicionals). Més informació a www.vacuvin.com.

 

 

Els defectes del vi

Jean Lenoir, el que fa els pots dels aromes de vins amb més difusió del món, va crear una gama exclusiva per a poder identificar els vins que tenien defecte. Així es pot entendre l’olor de tap o de cavall. És  molt útil doncs ens ajuda a diferenciar els defectes que provenen d’una mala verema o elaboració i els que són causa d’una conservació errònea. Molts són els que quan no els hi agrada un vi diu que està dolent. I no sempre és així. A part la paraula més utilitzada per un vi que està en mal estat és l’adejectiu “picat”. “Picat” seria sinònim d’avinegrat i seria el vi que ha estat massa temps en contacte amb l’aire, sobretot si és una ampolla que porta alguns dies oberta. Expliquen en un llibret a part les causes dels defectes dels vins i quins tenen sol·lució o no.

Cistella pel vi

El vímet ja no és l’únic material per la clàssica cistella pel vi. Cada vegada n’hi ha de materials més higiènics i de presentacions més modernes. Aquestes són ideals pels vins de llarga criança que porten molt temps en horitzontal i que tenen el pòsits assentats al vidre de l’ampolla. Per això no s’ha de posar en posició vertical i s’ha d’intentar obrir des de la cistella i que aquesta permeti que els sediments es quedin a la base i no transvasin a la copa. Està dotada d’una anella a la part superior que fa que no ens rellisqui l’ampolla al servir el vi. També moltes tenen una nansa perquè el servei sigui més còmode. Un estri molt útil que sembla no està de moda.