NINA MAS ARDÈVOL PRIORAT

Us presentem un producte d’estètica corporal però amb l’originalitat que és de l’extracte del raïm del Priorat amb oli verge d’avellana. Nina Mas Ardèvol és una línia de productes cosmètics corporals creats de manera absolutament natural traient el profit de les finques familiars de la comarca. Les reconegudes propietats terapèutiques del raïm i del vi (antioxidants, milloren circulació) fan que també siguin bones per l’exfoliació a l’alliberar les cèl·lules mortes de la pell, desintoxicar-la i ajudar que les cèl·lules es regenerin. Els polifenols del vi que prevenen el trecament de les fibres d’elastina i colàgen, mantenen la pell elàstica. La composició d’aquesta crema corporal és 100% natural: aigua (estructurada), gel derivat de glicerina vegetal, partícules de pinyol d’albercoc, llevats naturals i, com no, extracte del raïm del Priorat!

 Més informació a http://www.ninamasardevol.com/

Aquest estri és molt recomanable pels que saben com és de difícil netejar els pòsits del decantador al dia següent. Sobretot en els vins negres on les matèries colorants (els antocians) es dipositen al final del recipient. És com una petita escombreta de cotó que és pot adaptar de forma estratègica a les diferents mides i formes. Això, sí millor fer-ho amb aigua calenta i sobretot sense sabor. Si no pel proper tast poden quedar restes de detergent que ens poden desvirtuar les virtuts dels vins.

Pels qui volen saber més de les diferents aromes que pot aportar la criança, aquest és el millor referent que poden trobar al mercat. És un llibre objecte basat amb 12 aromes i un fulletó explicatiu amb il·lustracions. En cadascun dels potets hi ha l’aroma de la fusta del vi que pot recordar fins a ametlla torrada, coco, vainilla, espècies, fusta verda, entre d’altres. Després s’explica en un petit llibre annex d’on provenen les diferents olors i de quin tipus de fusta es tracta. El seu autor és el francès Jean Lenoir que des de fa vint-i-cinc anys és la referència absoluta en quant aromes del vi, cafè i cigars.  Aquestes aromes són l’abecedari olfactiu que es necessita per diferenciar els diferents tipus de fusta, de torrats de barrica i altres components que la criança reductiva dóna al vi. Serveix per educar el sentit de l’olfacte i trobar les paraules per expressar les sensacions. Més informació a www.editionsjeanlenoir.com

Per servir un vi cal tallar la càpsula que hi ha. Aquesta és un envoltori de protecció dels suro. És correcte tant obrir-la arran del coll com treure-la tota. El talla càpsules el que fa és que el tall sigui més net i que no ens haguem de complicar girant el ganivet.

És una copa pensada pels tastos professionals o pels que volen detectar en profunditat el vi. L’anomenen la copa “despiadada” perquè resalta qualsevol defecte que tingui el vi. Té un disseny especial i ergonòmic que permet agafar-la per la base i ficar el dit per facilitar-ne l’aireació. És una nova versió del mític “tasta vins” que els sumillers utilizen per verificar l’estat del vi.

Envelleix un vi en trenta anys atorgant-li les propietats que presenta un vi de guarda. L’estri consta d’un suport i tap magnètic disponible en diferents versions: platejada i daurada. S’obre l’ampolla i es posa sobre el suport i es tanca amb el tap especial. La pastilla està elaborada amb una alineació específica de metalls. Garanteix un sabor immillorable als vins i un gran estalvi econòmic al no haver de comprar un vi amb anys d’antelació o el cost elevat que suposa adquirir-lo.

http://www.perfectsommelier.com/

Aquesta gerra permet refredar les begudes instantàneament sense gel. Es posen el congelador les dues plaques i es treuen quan el vi està llest per lluir a la taula. Està dissenyada perquè aconsegueixi la temperatura adequada als pocs minuts i es manté freda durant hores. Té un disseny modern i es pot adaptar a diferents tipus de garrafes. Ideal pels envasos no tradicionals i sense regalimar aigua (com ens passa amb les glaçoneres tradicionals). Més informació a www.vacuvin.com.

Jean Lenoir, el que fa els pots dels aromes de vins amb més difusió del món, va crear una gama exclusiva per a poder identificar els vins que tenien defecte. Així es pot entendre l’olor de tap o de cavall. És  molt útil doncs ens ajuda a diferenciar els defectes que provenen d’una mala verema o elaboració i els que són causa d’una conservació errònea. Molts són els que quan no els hi agrada un vi diu que està dolent. I no sempre és així. A part la paraula més utilitzada per un vi que està en mal estat és l’adejectiu “picat”. “Picat” seria sinònim d’avinegrat i seria el vi que ha estat massa temps en contacte amb l’aire, sobretot si és una ampolla que porta alguns dies oberta. Expliquen en un llibret a part les causes dels defectes dels vins i quins tenen sol·lució o no.

El vímet ja no és l’únic material per la clàssica cistella pel vi. Cada vegada n’hi ha de materials més higiènics i de presentacions més modernes. Aquestes són ideals pels vins de llarga criança que porten molt temps en horitzontal i que tenen el pòsits assentats al vidre de l’ampolla. Per això no s’ha de posar en posició vertical i s’ha d’intentar obrir des de la cistella i que aquesta permeti que els sediments es quedin a la base i no transvasin a la copa. Està dotada d’una anella a la part superior que fa que no ens rellisqui l’ampolla al servir el vi. També moltes tenen una nansa perquè el servei sigui més còmode. Un estri molt útil que sembla no està de moda.

La decantació consisteix en el transvasament del líquid en un altre recipient. La majoria de recipients estan pensats amb la possibilitat de decantar l’ampolla sencera. Molts cops, però, només ens caldria decantar una petita part de l’ampolla. És ridícul fer una decantació d’una copa sola, però quan estem sols o volem comprovar les característiques del vi abans i després de sofrir la decantació, pot ser necessari. Així que ja tenim al mercat unes copes que s’”autodecanten” a través d’una alienació de vidre especial. És molt divertit perquè en el set venen dues copes (la normal i l’”especial) i s’identifiquen amb un símbol al peu de la copa. Molts tastadors que no saben que existeix aquesta peculiaritat pensen que les copes tenen dos vins diferents. I realment és la mateixa ampolla, amb decantació i sense. Trobareu més informació a www.eisch.de.

1-      Servir un vi de llarga criança amb ampolla a la copa “normal”. Quan un vi està “tancat” és a dir, encara té aromes de reducció per una llarga criança en ampolla cal decantar-lo. Apreciar les seves qualitats organolèptiques. Sobretot les aromes que provenen de l’envelliment.

2-      Posar el mateix vi en la copa “decantador”. La copa està marcada de manera diferent perquè els tastadors puguin fer la prova. Deixar de dos a quatre minuts el vi en la copa. Olorar i comparar amb l’altre copa que conté el mateix vi.

3-      Sembla el mateix vi? Les aromes són més expressives i ens pot arribar a semblar que no es tracta del mateix vi. La decantació fa que el vi s’obri, és a dir, que el seu bouquet sigui més fàcilment perceptible pels nostres sentits

4-      Observar com a canviat al vi i comprovar la diferència. En teoria aquesta copa fa la funció d’una decantació feta amb dos hores de diferència. Realment si tenim pressa per prendre els vins envellits, aquesta copa serà la nostra aliada.