wines and the city

El paso del tiempo nos ayuda a ordenar la mente, recordar las oportunidades y a plantear cambios. Mircea Eliade tenía razón, necesitamos que el tiempo sea finito para poder organizarnos. Si esta noche significa que tenemos otra página en blanco acompañada de un buen espumoso, bienvenido sea el nuevo año. Os deseo mucha energía positiva! Feliz Añada 2010!!!!!!!!!

7-cat-tdm-2000-de-recaredo2ANYADA: 2000
BODEGA: RECAREDO
D.O.: PENEDÈS
VARIETATS: XAREL·LO
GRAUS ALCOHÒLICS:
CAPACITAT: 0.75 LITRES
PREU: 90 EUROS
ESTRELLES: 5 ESTRELLAS

UN CAVA DE LUXE

Les etiquetes dels vins diuen moltes coses entre- línies El nom de la vinya va primer, per respecte a la terra. La bodega, Recaredo en petit perquè és qui interpreta la vinya deixant el protagonisme el vertader l’artífex, la natura. Una etiqueta blanca i simple, quasi zen que traspua les cures biodinàmiques d’aquests vins. La biodinàmica és una concepció del món on tot està relacionat i s’intenta en la viticultura ser el més naturals possible. Es com si curéssim la vinya amb homehopatia. Adoració a la natura en aquesta finca de xarel·lo, anomenada Turo d’en Mota. Vinya vella, terres calcaris i orientada al nord i que té Montserrat com a marc. És un vi que reflecteix el seu espai, i, per tant, únic. És la filosofia de la casa portada a l’extrem: una vinya, una terra, una anyada i una llarga criança. Un projecte que comença el 1999 però que triga deu anys en sortir a la llum perquè la seva elaboració, com les bones coses, es fa esperar. Aquests cava és car, però ho és, per com és de limitat el número d’ampolles i la seva llarga criança. A part, no hi havia cap cava top i especial que marqués fins on podia arribar aquesta D.O. És un bon mirall on inspirar els caves més treballats que poden igualar-se amb els grans vins del món. Ens atrevim a recomanar-ho pels que vulguin regalar a enamorat dels caves un producte excepcional. Pels que us afecta la crisis, teniu el cava brut nature “Recaredo” per un preu molt bó qualitat-preu, que porta l’emblema de la casa: caves vinosos, secs i de gran reserva. Un cava que pot fer que les festes tinguin un paladar diferent! Almenys, les vestim de festa!

BODEGA: CAN BONASTRE
D.O.: PENEDÈS
VARIETATS: PINOT NOIR
GRAUS ALCOHÒLICS: 13%
CAPACITAT: 0.75 litres
PREU: 11 euros
ESTRELLES: 4

La varietat Pinot Noir és una varietat capritxosa, difícil de conrear i molt delicada. Però els que són fans d’aquests vins ho són de per vida. En el món del vi hi ha dos equips. Els que estimen els vins bordelesos per la seva força i potència amb un cupatge de cabernet sauvignon i merlot. O els que adoren els vins que parlen a cau d’orella, subtils i enigmàtics de Pinot Noir que tenen el seu regne per excel·lència a Borgonya. Com deien a la pel·lícula “Entre copes” els vins de pinot noir “arriben a l’ànima”.Aquest té un savi pas per bótes de roure americà i francès que es reflecteixen en la complexitat aromàtica per les notes làcties. Un vi granat i misteriós perfumat de violetes i lliris, embolcallats per un fons d’espècies dolces (com el clau i el pebre rosa) com a record olfactiu dels quatre mesos que ha passat en bóta. Té l’entrada fresca i aquesta sensació omple tota la boca de vivacitat. Taní i cos que fa que el vi tingui estructura i un amables pas per boca. Un vi versàtil gràcies a l’acidesa i la delicadesa que ens sorprendrà el ventall de possibilitats que ens ofereix a la taula: feu la proba amb els canelons o l’escudella! També com a regal és fantàstic! I no parlo de regalar només l’ampolla de vi, sinó de regalar les sensacions que aquesta ampolla pot evocar. No només amb el tast, si no amb tots els beneficis per la salut que té el vi. I és que Can Bonastre a part de parir grans vins és un Wine Resort, a Masquefa, a pocs km de Sant Sadurní d’Anoia. Us imagineu prendre el vi per dins i per fora? Els antioxidants del vi són bons pel cor, per la pell i per l’ànima. Així que ja sabeu, regaleu emocions a través del vi per tenir un cap de setmana de cine!

La eterna pregunta, en Navidad, se repite más de lo normal, ¿Quedaré bien con este vino? Nos obsesiona que un vino no nos decepcione, sobretodo cuando lo ofrecemos como regalo o lo llevamos a una cena. Hay marcas, zonas, productores que nos dan seguridad y confianza. Con zonas como Priorato o Ribera del Duero sabemos que el receptor va a percibir cuánto nos hemos gastado. Un champagne o un vino extranjero da una aureola de exclusividad. Rioja o Albariño creemos que siempre van a estar buenos. Las uvas cabernet sauvignon, merlot y chardonnay parece que le den pedigrí al cupage. Estas apuestas seguras son ideales para obsequiar a personas que no conocemos bien y no sabemos su interés por el vino. Aunque si tenemos grandes amigos apasionados por el vino agradecerá más un vino de autor o de alta expresión. Estos vinos son obras de arte de bodegas y/o enólogos de producciones limitadas y altos precios que sólo los más informados sabrán apreciar. Si tenemos familiares que se están iniciando podríamos optar por vinos más sorprendentes. Por ejemplo las denominaciones catalanas de Montsant, Empordà y Costers del Segre. Denominaciones con productos muy bien hechos, de variedades autóctonas y de precios asequibles. Para los conocidos esnobs, es normal que prefiramos las marcas más reconocidas por los medios. ¿Y para el amigo invisible? Un regalo asequible podría ser un vino que no llegue a los 8 euros, como por ejemplo uno del Penedès, que no nos va a dejar en ridículo.
En las comidas y cenas de estas fiestas tenemos que pensar bien el vino que mejor acompañará al menú. Aunque la premisa es “vino tinto para la carne, blanco para el pescado” tiene deliciosas excepciones. El vino tiene que estar a nuestro servicio, no nosotros bajo su dictamen. El mundo del vino tiene múltiples posibilidades de maridage y después cada uno sabe lo que mejor le sienta. Un vino blanco, también puede acompañar carnes, pero el vino tendrá que ser pasado por barrica y la carne, blanca. Para los que sólo toman tintos, para los pescados deberán utilizar un vino ligero, joven y sin nada de crianza en madera. En estos largos manjares lo más espectacular es que desfilen diferentes tipos de vinos por la mesa, hasta si puede ser con cada plato. Son mesas grandes que fácilmente se acaban la media de diez copas por cada botella. Así podemos practicar más este juego de combinar comida y vino para que los dos salgan ganando. También podemos aprovechar para lucir las botellas mágnum, el doble de la estándar, pues seguro que siempre necesitaremos más vino. Para adornar de alegría nuestros banquetes mejor empezar brindando con cava. Un cava joven y brut para el aperitivo nos va a preparar el apetito, y si es rosado llenará de glamour nuestro brindis. Los snacks salados serán su mejor pareja. Los primeros podemos optar por los grandes blancos del país, como los verdejos de Rueda. Para las carnes guisadas, tintos con reserva. Para l’escudella un vino del año que se va, servido un poco fresco y de fermentación carbónica. Para los canelones vinos de garnatxa. Para los turrones cava dulce. Vinos dulces naturales endulzaran nuestra sobremesa. Nunca nos puede faltar en estos días espumosos de calidad, un buen whisky, un pedro ximénez de Montilla y Moriles. Estos vinos son los que te hacen quedar bien con cualquiera. Bones festes!!!

Bodega: Albet i Noya
Varietats: Macabeu, Chardonnay, Parellada, Xarel·lo
Preu: 8.50 euros
Graus Alcohòlics: 12%

En general, la gent li té mania al cava dolç. Pot ser perquè recorden els caves dolents i “cabezons” de fa unes dècades. Per sort, l’enologia ara és molt més bona perquè el bon cava, com el bon vi, ja comença a dissenyar-se a la vinya. I en el cava, el vi base és comú a tots els tipus de cava (brut nature, brut, semi, etc). El que canvia és la quantitat de sucre que es posa en licor d’expedició, és a dir, el most concentrat que s’adjunta al vi després del degorjat (quan es treuen els llevats de l’ampolla). La segona fermentació en ampolla és la que causant que el carbònic del cava, com el d’altres escumosos de qualitat, tingui la bombolla natural. El brut nature, per exemple, és el que és el que té menys sucre (màxim 3 grams) i és el nen mimant de les bodegues. Això, no vol dir que l’exclusivitat de qualitat la tingui només ell… Els caves dolços pels torrons són el millor maridatge! Doncs per les postres el millor és una beguda que intensifiqui la dolçor i que tingui una bona acidesa per fer pair. En el cava tenim l’acidesa d’una verema anterior a la maduresa fisiològica del raïm malgrat que en el paladar no la notem perquè està encoberta pel sucre. És a dir, com en el suc de taronja, que és dolç perquè li hem posat sucre però té la mateixa acidesa que abans que la tapéssim. El carbònic ens ajudarà a fer passar les neules. Aquest cava malgrat tenir més de 50 grams de sucre en el licor d’expedició, us prometo que no fa mal al cap… Això sí, depèn de quant en prengueu, no me’n faig responsable!

Bodega: Torres
Varietats: Muscat
Graus alcohòlics: 0.5%
Preu: 7 euros
Estrelles: 2
Un vi sense alcohol, amb només 0.5% graus, no s’hauria de dir most? Entenem com a vi el resultat de la fermentació alcohòlica, on cada 17 grams del sucre del raïm es converteixen en un grau alcohòlic. És un vi desalcoholitzat. Sembla una contradicció però no ho és. S’ha elaborat com un vi blanc normal, és a dir, amb verema a l’agost i amb fermentació amb acer inoxidable a temperatura controlada per assegurar-ne la frescor. Després, mitjançant la tècnica “Columna de Con Rotatori”, se li extrau l’alcohol. ¿I per què es necessita un vi sense alcohol? És un reclam del mercat que es vol aprimar (només té 22 kcal, com un yogurt desnatat!!!), sense deixar de gaudir la dieta mediterrània. És una gran solució pel que vol gaudir d’una copa de vi i agafar el cotxe sense por a les proves d’alcoholèmia, als punts i altres desgràcies més grans que ens poden passar amb el cupatge, gens recomanable, de vi i volant. “Beure bo i poc” és un gran lema que des d’aquí promulguem.
Com és desalcoholitza un vi? Doncs al buit, s’evapora l’alcohol del vi però se’n conserven les aromes, les sals minerals i els antioxidants. És com un vi, on només hi falta l’alcohol. El seu color es realment pàl·lid i molt nítid. Les aromes són les típiques d’albercoc i préssec que té la muscat (també anomenada moscatell d’Alexandria). La poma verda i la cítrica formen el seu pas per boca, alegre però amb poc post-gust.
Les bodegues Torres, de ja cinc generacions, són un exemple de la innovació i internacionalització. Un vi així, me l’imagino harmonitzant amb menjar xinès. Les salses agredolces necessiten vins d’aquestes característiques: fàcils, expressius i plens de fruita. Hi ha estudis que afirmen que alguns asiàtics tenen dificultat per assimilar l’alcohol,per un problema enzimàtic de la digestió del etanol . Un vi com aquest és ideal a l’hora de conquerir el continent. Així que fem “Chin Chin”(malgrat que als japonesos no els hi agradi l’expressió!) amb un vi per tot el món i les edats!

D.O. Navarra
Varietats: 100% Moscatell de gra petit
Grau Alcohòlic: 5.5%
Preu: 10.95 euros
Estrelles: 5

És impossible que no agradi, fins i tot, els que diuen que no els hi agrada el vi s’acaben enamorant d’aquest producte. Les notes a fruita blanca, a roses combinades amb la frescor cítrica el fan subtil i encantador. La seva fragància deleix: ens recorda al raïm blanc acabat de collir. El color brillant i groc llimona té una elegant simplicitat. Té una bombolla molt subtil, frizzante, que el fa divertit. El tap no és d’escumós si no que s’ha d’obrir com un vi. El podríem definir com la interpretació del típic vi d’agulla del Piamont, el Moscato d’Asti, amb gotims del poble d’ Olite. Un 100% moscatell, una de les varietats més antigues d’Europa i la preferida dels romans. És moderadament dolç sense ser pesat. La suavitat del seu alcohol és apte per prendre a qualsevol hora del dia. Amb una glaçonera ben a prop amb gel i aigua (i sense oblidar una mica de sal perquè es mantingui més temps el fred!) perquè arribi a les nostres copes a una temperatura de vuit graus. Recordeu que normalment el servir el producte pot pujar un parell de graus per l’ambient, així que amb la calor que fa, no dubteu en servir-ho més fred.
Ideal per prendre amb fruites però també amb xocolata. Fareu contenta a la iaia, al tiet, a l’amiga i fins i tot els que presumeixen d’adorar els vins negres amb fusta. És un vi deliciós i original que us donarà molt de plaer i alegria. Obrir-ho ja fa festa!
Meritxell Falgueras

Las fiestas del cava tienen como anfitrión la Confraría del cava de Sant Sadurní. Este año ya se ha celebrado la XVIII semana del cava con el estiloso cartel de Jordi Labanda, y con ella los diez años que decidí con entusiasmo y voluntad dedicarme al mundo del vino. Antes ya lo hacía, pero siempre como “hija de” y trabajando en la tienda de vinos de mi familia porque era lo que tocaba después de cinco generaciones. Mi padre siempre lo dice “tanto llevarte a las viñas todos los fines de semana y te convences que el mundo del vino es bonito por las fiestas”. Allí pude conocer a Ramon Francás, colaborador también de esta revista, y al verlo trabajar me inspiró la que sería mi profesión: explicar lo que hay detrás de cada botella. ¡Y es que las fiestas del cava son preciosas! Preciosas porque se hacen con pasión. Todo un pueblo, Sant Sadurní d’Anoia dispuesto a esperar a su reina, en esta edición la ex-Miss Elisabeth Reyes. Esta guapísima malagueña parece más conocidas por sus affaires, pero a nosotros nos tendría que interesar que compartió reinado en el 2006 con Juan García, (como el nombre de la uva) modelo y sumiller. Y este Mister llegó a vencer el título Mundial en 2007 a parte de por su belleza y por hacer una decantación de vino delante del jurado. Otras reinas han venido de Operación Triunfo (como Beth o Gisela), del mundo de la moda como Veronica Blume o Judith Mascó, muchas actrices y otras tantas mises. Sí, se busca a una mujer hermosa y mediática para expresar con una imagen la elegancia del cava y para llamar la atención de los medios de comunicación. Sus Damas de Honor, son “pubilles” del mundo del cava. Yo lo fuí el año de Martina Klein, y de allí me viene la afición. También hay pregoneros, este año Puyol e Iniesta (¡aunque fueran los imitadores del programa de sátira de tv3 Crackóvia!) para celebrar la cantidad de botellas de cava se han abierto gracias a la “Copa-Lliga-Champions”. La muestra de las placas del cava, una de las actividades más concurridas. (¡Desde que llegó la dichosa moda tienes que ser el más rápido en cogerla!). ¡Hay gente que solo compra el cava para la colección, bebérselo pasa a un segundo término! Actividades para profesionales como el “Congreso del Cava” con ponencias como “El cava en la cocina” a cargo de Josep Roca entre otras ponencias a cargo de los mejores enólogos mundiales para los profesionales del sector. Muy importante es la misión de la Jove Confraria del Cava, un grupo de jóvenes que se dedican a educar de manera divertida y con glamour a sus coetáneos. Lo que hace grande a la Confraria son los confrares de Honor: personalidades como Joan Manel Serrat, Montserrat Caballé, Mercè Sampietro… Este año ( ¡ya tardaban!) Ferran Adrià. Hablando de catalanes universales, los caballeros del cava fueron con sus capas y su espadas a California a investir al mismísimo Pau Gasol. Si la montaña no viene a Mahoma… Bueno, se invistió también a su momento a Fèlix Millet, pero esto no viene a cuento. Yo siempre voy a defender el cava porque gracias a este producto me enamoré del mundo del vino. En un año que ni Freixenet estrena anuncio, necesitamos más que nunca que el cava nos siga haciendo soñar sobre qué queremos ser en el futuro.

Meritxell Falgueras

NOM DEL VI: CADAC
ANYADA: 2005
BODEGA: MARTÍN-FAIXÓ
D.O.: EMPORDÀ
VARIETATS: 80% CABERNET SAUVIGNON, 20% GARNATXA NEGRE
GRAUS ALCOHÒLICS: 15%
CAPACITAT: 0.75 LITRES
PREU: 29 euros
ESTRELLES: 4

Si us dic que aquest vi és cirera picota, granatós i de capa alta, us descriure el color, però no em cal per expressar la seva densitat en copa i la seva majestuositat al moure’l. Si us dic que és aromàticament intens, que recorda la fruita vermella i que les notes torrades de la fusta es confonen amb les notes minerals del terrer, no us podré explicar que, es pot, entre-línies, olorar la terra mullada del terrer on es nodreix. Vora el mar, tocat per la tramuntana i amb el tarannà de la gent de Cadaqués. Un vi que resisteix les pluges marines i el mercat immobiliari. Si us dic que en boca és ampli i vigorós, no sé si us comunico el nervi dels seus tanins estructurats en el conjunt del vi. És molt difícil explicar que fa que un vi difereixi dels altres, però us asseguro que aquest vi és diferent. Tant diferent com som les persones d’unes altres, pensareu. Però és veritat que malgrat tots som especials, hi ha gent que brilla. Aquest vi també.
El maridatge típic d’aquesta zona costanera amb França és el mar i muntanya. Quelcom que podem trobar al nostre plat ara que comencen els àpats nadalencs. Pollastre amb gambes i sèpia amb carn, entre altres productes de la regió com la botifarra. El Cadac (escurçament del topònim), passa dotze mesos per fusta “allier” fent que el vi també tingui un toc afrancesat, junt amb a la varietat protagonista, la Cabernet Sauvignon. Els restaurants de la Costa Brava no es poden queixar, doncs tenen una matèria prima immillorable per harmonitzar amb grans vins.

“¿Qué harías si cantara fuera de tono?” es como empieza la versión de Joe Cocker de la canción de los Beattles de la mítica serie. ¡Cuánta melancolía al recordar aquellos maravillosos años! Cuando las bodegas te invitaban a viajes, cuando las distribuidoras hacían catas por doquier, cuando después de una roda de prensa te daban obsequios, o cuando invitaban a los sumilleres a maridar los vinos en los mejores restaurantes de la ciudad. El cinturón se está apretando, está claro que todos nos hemos tenido que adelgazar para poder entrar en un vestido más estrecho. Con la crisis se acabó el malgasto, pero atención, no se puede parar el gasto. Para muchos, la publicidad es donde primero han empezado a cortar el grifo. Y es verdad, las relaciones públicas y las campañas son grandes gastos que no aportan beneficio directo e immediato. Pero cuidadín, sí a largo plazo como imagen de marca y claro que tiene beneficios el dejarse ver, el estar en todos los sitios, en ser un referente. Si no preguntenlo a Moët, que continua estando de sponsor en todo ahora con la guapa de la Scarlet Johanson. Esto es un extremo que solo unos pocos se pueden permitir, pero que los hay que aún pueden pero ya no quieren. Está claro que si se despide a un 30% de la plantilla no se va a gastar dinero en una fiesta de promoción. Estamos en un momento crítico y todas las alertas son pocas. Pero recordemos que algún día está crisis se acabará y la marca continuará, con un rostro más o menos maquillado, pero que cuidarse hoy es estar mejor en el futuro. No soy economista y no sé como se encuentra el balance justo, pero se tal vez ni hacia falta tanto como antes (los sumilleres y periodistas no son aristócratas que necesitan mil lujos) pero tampoco este “ratismo” de información y de poca promoción de los productos. Ahora sí, recuerdo esos maravillosos años en el que el mundo del vino era glamour y no había crisis, sólo expansión, proyectos innovadores, fiestas, copas, luces y acción. La canción acaba con “Mmm, I’m gonna try with a little help from my friends” (mmmm lo intentaré con un poco de ayuda de mis amigos) y es verdad que aquí, si nos tenemos que poner todos las pilas y más los sumilleres, que siempre nos han mimado con mil regalos las bodegas, ahora que no pueden gastar tanto en comunicar, que les echemos una mano. “¿Te levantarías y me dejarías solo?” continuaba la melodía. Al final todos estamos en el mismo saco y uno más uno, algunas veces pueden dar tres o cuatro.

Meritxell Falgueras para MERCADOS DEL VINO Y LA DISTRIBUCIÓN