Archivo de Septiembre de 2009

FEVER TREE

Miércoles, 30 de Septiembre de 2009

 Tamany: 20 cl.

Preu: 1.5 euros

LA TÓNICA PERFECTE

Des de que vaig descobrir aquesta tònica la meva vida ha canviat. He deixat de prendre omeoprazol! La seva quinina natural va bé per l’estómac! Però el més important és que el sabor i les aromes  van de la mà. Realça les millor ginebres i s’ha tornat amb la tònica de culte dels més sibarites. Amb ginebres de qualitat i aromàtiques com la Hendricks o la Tanqueray 10 encara agafa una altre dimensió! No té conservants, ni colorants. La recomana fins i tot Ferran Adrià pels gin tònics de El Bulli! I és que el gin tònic torna a ser la beguda de moda, la més digestiva i la preferida dels cuiners. El seu color transparent amb una bombolla gens agressiva ens transporta a la delicadesa dels aromes dels ingredients que conté: quinina, sucre de canya, aigua mineral i cítrics. El gust és delicat, original, perfecte per degustar-la sola. Aquests és el meu gin tònic preferit: el psicològic! Sense alcohol però servit amb bon gel i amb el twist de llimona que es mereix. I el secret està en la tònica! La febre del dissabte nit comença amb aquesta tònica que porta el nom dels arbres de Ruanda i el seu exotisme. Només la trobareu a botigues gourmet! Des del seu llançament en el 2005, ha revolucionat als amants d’aquest refresc que en un principi era la medicina per combatre el paludisme! El seu prestigi va créixer al rebre el premi de “Gourmets Awards 2006” i sobre tot per ser la utilitzada en els locals de moda. És més cara que les altres, però val la pena, el vostre estómac i sentits us ho agrairan!

Meritxell Falgueras

LO QUE NOS ENCANTA Y DESENCANTA DEL MUNDO DEL VINO

Lunes, 28 de Septiembre de 2009

El otro día pude disfrutar de un foro de personas que se dedican al vino y les pedí a forma de “brainstorming” que es lo que más les gustaba del mundo vinícola y lo que no soportaban. Que el vino este tan íntimamente relacionado con la gastronomía y la dieta mediterránea hace más interesante dedicarse a este mundo. Sí, también se comentó como el vino facilita la comunicación, la intimidad que se desdibuja en cada botella de vino compartida. El vino cambia y nunca dejas de aprender, de cada añada, de cada sorbo, de las novedades de las zonas vinícolas. Tenemos la oportunidad de viajar con una copa de vino y ser los embajadores de nuestra tierra llevando siempre una botella debajo del brazo. Y que el vino esté de moda nos convierte en el centro de atención de las fiestas. Pero ¿qué es lo que realmente nos tiene “enganchados” y por arte de magia el vino se convierta no solo en una profesión?

Nos encanta la paciencia de los enólogos, el autodidactismo de los sumilleres y la pasión de los comerciales. En cambio,  la gente que crítica sin fundamento y los pedantes son la especie más peligrosa de la profesión. Los grande gurús pueden ser una guía pero no nos gusta cuando se monopoliza el gusto. La educación a los aficionados en las tiendas especializadas y la comunicación en el restaurante es nuestra mejor arma. Pero el alto precio del vino en el restaurante, el mal servicio del vino (copas y temperatura) nuestra peor publicidad. Que las bodegas tengan tantos vinos nos pierde. Los franceses tienen solo el primer y el segundo vino y máximo un blanco. Esto  facilita entender la bodega. La distribución en España es una jungla. Una guerra campal en la calle de precio y de ofertas que acabara por ahogarnos. El comercio internacional aboga por el precio y aunque podemos presumir que tener una gran calidad-precio no queremos que se nos suba a la cabeza.

Que sea un mundo que bebe de la tradición y tenga un carácter familiar dota al vino de un romanticismo que es parte de su imagen y su corazón. Los que se apuntan al carro y sólo sienten en vino de una manera superficial, matan su aurea. Nos llena de orgullo que sea una artesanía ligada a la tierra que mantiene el medio rural y equilibra el territorio. Pero nos disgusta que se pague tan mal y desigual la uva y los campesinos tiendan a hacer cantidad en contra la calidad para poder subsistir. Parecemos tontos si acabamos matando a la gallina de los huevos de oro.

Querríamos que se acabara la guerra del cava, las leyes rígidas, el botellón y las bebidas alcohólicas de mala calidad. Nos preocupa el uso que se hace al volante, la salud de los consumidores y su psicología. Siempre vamos con el lema “beber poco pero bueno” aunque vendamos menos. Y nunca nos acostumbraremos a la gente no-profesional que se cuela a las ferias para gorronear. Nos seduce que el vino sea el mejor obsequio de regalo pues desde tiempos ancestrales era una ofrenda a los dioses.

Un enólogo, un periodista, un sumiller y un comercial llegamos a la conclusión que más que un trabajo es una pasión, una forma de vida. Y tal vez, lo mejor que tenga el vino, es la gente que forma parte de el mundo vinícola. Profesionales afables, divertidos y extrovertidos. Dicen que todos los que nos dedicamos a este mundo somos gente maja… ¡supongo que es imposible que nos robe el alma el diablo cuando ya la hemos entregado a Baco!

Meritxell Falgueras para Mercados del Vino y la Distribución

ELS REIS DELS ESCUMOSOS

Sábado, 26 de Septiembre de 2009

Hi ha tres noms en la historia dels escumosos que s’escriuen en majúscules totes les lletres per la rellevant importància que ha tingut en la seva història. Dos senyors i una gran dama, dos francesos i un català. Enguany encara podem trobar els seus productes al mercat que són la història líquida de la tradició dels vins carbònics resultats d’una segona fermentació en ampolla.

Dom Perignon, és el nom per excel·lència associat al champagne, no només per la coneguda marca si no perquè és el pare del mètode champagnoise també conegut com a tradicional. Aquest monjo de l’abadia d’Hautvillers ens demostra un cop més com els avanços més importats en la història de la viticultura s’ha forjat en part en monestirs entorn el 1688. També se li atribueixen les regles de Maniere de cultiver la vigne et de faire vin de champagne com la pòcima màgica per fer del champagne un vi de luxe. Seleccionar parcel·les, vinificar per separat, fer la tria dels raïms van fer que els seus vins de estrelles tinguessin una fama mundial. Avui el mite té un preu, i és elevat, doncs és el vi top de la bodega Moët Chandon.

Les dames més famoses del món vinícola són les encantadores “vídues” del champagne, com madame Pommery, madame Lily Bollingero l’ Odette de pol Roger. Madame Clicquot es quedà davant les caves en el 1805 i  és la inventora de la tècnica del remuage, gràcies a la qual els nostres escumosos fermentats en ampolles després no tenen llevats flotant. Els pupitres de fusta amb forats van ser els seus grans aliats per poder realitzar aquesta decantació per gravetat. El seu lema va ser “només una qualitat: el millor”. Aquest champagne amb nom de gran dama encara el trobem com una marca molt estable i de gran fama internacional.

La història del cava troba el seu punt neuràlgic a Sant Sadurní D’anoia (Alt Penedès). “Els set savis de Grècia de Sant Sadurní” està format per Joan Casanovas i el seu fill Modest, Marc Mir (propietari de la casa Can Guineu on es feien les reunions i seu de la Confraria del Cava). Rafel Mir, Josep Raventós, Manuel Raventós i Pere Rovira. Discutien sobre les novetats del sector, les noves tècniques i com fer un producte més competent. El seu fill Raventós i Domènech viatja a l’estranger i aprèn les tècniques franceses del mètode tradicional. Després va venir la fil·loxera i amb ella el ser competents per poder sortir endavant després de la devastadora plaga. Raventós, a partir dels seus viatges a França i els descobriments de Pasteur sobre microbiologia i fermentacions va ser un dels grans impulsors del cava. Josep Raventós començà a fer una sèrie de proves i en el 1879 surten les primeres 72 caixes destinades al públic de Barcelona. Codorniu va ser la primera marca en comercialitzar cava. Ara la nissaga continua amb el seu besnét i descendents amb els caves des del 1986 de Raventós i Blanc.

Hi ha gent que fa història per la seva aportació vital al desenvolupament d’un projecte, en aquest cas els grans vins de bombolles que gaudim a Europa beuen del coratge i l’esforç d’aquesta trilogia de personatges fonamentals.  Brindem doncs, a la seva salut, i sobretot als que continuem gaudint a cada glop d’aquestes bombolles!

ALVEAR PEDRO XIMÉNEZ D’ANYADA,EL VI DEL SOL

Jueves, 24 de Septiembre de 2009

Bodega: Alvear

Graus Alcohòlics: 17%

Preu: 7.35 euros

D.O.: Montilla- Moriles

Estrelles: 4

Tamany ampolla: 37.5 l

Els vins del sud (manzanilla, jérez i pedro ximénez entre d’altres) són molt econòmics en relació la seva originalitat, elaboració i autenticitat. Si aquest mateix producte el tinguessin els francesos valdria el doble. En el cas d’aquest vi dolç, untuós i dens els italians tenen la versió toscana (malgrat que amb una altre elaboració) amb el “Vin Santo” que suquen amb cantucci (una espècie de carquinyolis).  

El nostre vi, però neix ben a prop de Córdoba. És un vi ple de sol doncs es deixa sobremadurar a la vinya fins que quasi es deshidrata. Quan es verema es deixa prenent el sol amb unes mantes  fins que queda pacificat, obtenint molta concentració de sucre i un gra de raïm ben petit. Per això molts cops s’ha de premsar dues vegades i en premses especials per poder extreure’n el suc. El resultat es un vi de color caoba (malgrat que la varietat pedro ximénez és blanca!) per la densitat i untuositat. És un vi que no es necessita “encabezar” (adjuntar alcohol) perquè els seus  17 graus alcohòlics són naturals. Això sí, té 460 grams de sucre: després de prendre aquest vi es recomanable fer exercici! Servit fresquet (a uns 5-7 graus) pot ser el millor de les postres. La seva nota de tast és com la cançó de Nadal El noi de la mare: “panses i figues, i nous…”. Les olors de mel i melmelada de taronja t’omplen els sentits de llum. Penseu que una ampolla us pot durar molt fins i tot oberta i que normalment no es pren més que un xarrup per cap.  Oferiu aquest vi acompanyat un formatge blau (gorgonzola, roquefort) i descobrireu l’harmonització per contrast: el formatge deixa de ser tan salat i el vi tan dolç, i una cosa crida a l’altre…. Els vostres convidats quedaran impressionats!

I LOVE NEW YORK

Miércoles, 23 de Septiembre de 2009

yes, I love New York, y espero no tardar  en volver…

see you soon!

MANOLOS

Martes, 22 de Septiembre de 2009

31 W 54th Str.  10019 New York

Estaba claro, tenía que ir a la tienda de Manolo Blahnik en Manhattan. Había ido a la de Londres y Madrid pero nunca me había atrevido a poner mi zarpa en uno de estos zapatos de diamantes (¡más que nada por lo que valen!). Y por primera vez me probé un par de zapatos a lo cenicienta a lo rollo Carrie Bradshaw. Sí, son realmente especiales, o al menos te hacen sentir así, mucho más alta. Lástima que aún no me los pueda comprar, porque realmente eran cómodos

JOE’S SHANGHAI

Lunes, 21 de Septiembre de 2009

24 W 56 th

+1 212 333 38 68

China Town

Dicen que es uno de los mejores restaurantes chinos de la ciudad y que hayan autóctonos en la sala cenando es la mejor prueba de ello.

Museos en la ciudad

Viernes, 18 de Septiembre de 2009

Tengo una pasión que pocos conocen y que me absorbe más que el vino. Dejando aparte la literatura, lo que más me relaja en este mundo es ir a ver museos sola. Me gusta pasearme instintivamente por ellos, recordar todas las lecciones de arte en la facultad y las colecciones de arte que estudié en la asignatura de Museología en la Università degli Studi di Firenze. Sentarme en el bar de los museos y escribir sobre lo visto, y lo que me han hecho pensar y sentir cada obra, con una copita de vino al lado. Hacía tiempo que leía y me preparaba mi ruta de museos por esta ciudad y mi pódium ha sido:

1-      MOMA

2-      METROPOLITAN MUSEUM

3-      WHITNEY

SNACK

Jueves, 17 de Septiembre de 2009

105 Thompson St.

212 925 1040

Un buen restaurante griego, pequeño, familiar, en una calle lleno de encanto. Sorprendente en una ciudad inmensa, con tantos miles de personas, tenga locales tan diminutos y con un trato tan personal. Perfecto para hacer un snack en un día de shopping por el Soho.

PATRICIA FIELD’S SHOP

Miércoles, 16 de Septiembre de 2009

302 Bowery St. N.Y.C.

Sí, no he parado de buscar los escenarios de Sex & the city. The national library donde acontece la no-boda entre Mr. Big y Carrie. Magnolia Bakery, donde compra sus pastelitos preferidos la chica de moda en Nueva York. Buddakan donde Carrie celebra su última cena de soltera (en teoría) con los amigos. El invernadero en medio de Central Park donde Miranda y Carrie comen en su break del trabajo.Y como no, me volví loca buscando la tienda de la estilista de la serie: Patricia Field.

Y bueno, es de todo menos glamourosa pero sí muy divertida.