Comentarios en: El vi al restaurant http://www.winesandthecity.com/2009/05/11/el-vi-al-restaurant/ lletres i vi Fri, 10 Sep 2010 02:16:56 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.2 Por: Meri http://www.winesandthecity.com/2009/05/11/el-vi-al-restaurant/#comment-2215 Meri Tue, 02 Jun 2009 13:44:46 +0000 http://www.winesandthecity.com/?p=435#comment-2215 Merci, Marc, pel teu comentari, es nota que t'has llegit l'article amb atenció. Tens raó en el que comentes sobre els vins a Bordeaux, després ens queixem dels francesos però no hi ha dubte que ho saben vendre molt millor! un petonàs de merlot amb cupatge de cabernet sauvignon i cabernet franc Merci, Marc, pel teu comentari, es nota que t’has llegit l’article amb atenció.
Tens raó en el que comentes sobre els vins a Bordeaux, després ens queixem dels francesos però no hi ha dubte que ho saben vendre molt millor!

un petonàs de merlot amb cupatge de cabernet sauvignon i cabernet franc

]]> Por: Marc http://www.winesandthecity.com/2009/05/11/el-vi-al-restaurant/#comment-2193 Marc Wed, 27 May 2009 09:23:29 +0000 http://www.winesandthecity.com/?p=435#comment-2193 Molt encertat el teu post. A Bordeus acostumes a trobar cartes amb 50 ó 70 referències, ordenades generalment de més barat a més car. Un cop fixes el preu que vols, sempre pots ballar en una desena d'opcions, de les quals 8 ó 9 serien locals i potser un parell de fora. S'ho creuen i així és com es venen. Quant a la tendinitis, sempre sol passar el mateix, que tothom refusa el tast. O s'assenyala al qui "sembla que hi entén més". A mi em passen fer el paper, abans escaquejava per passar el que entenia com un tràngol, però ara sempre dic el mateix al cambrer: "no cal que me'l serveixis, deixa l'ampolla aquí que ja el provem amb la calma". No cal que s'estigui el pobre home (o la pobra dona) esperant que li digui que si, que està bé. Que vagi fent que jo ja el provaré. I faré el tast i el que calgui. I sobre el fet que el vi de la casa sol ser el pitjor, també és una pena. coincideixo amb tu que vi de la casa hauria de representar el territori, i la forma de plantejar-se l'àpat més habitual i comú. Recordo molts pocs llocs on hagi près un vi decent, potser el més encertat era el Molina, de Torrefarrera (un lloc cutre des de fora però que et canvia la perspectiva i l'estómac un cop hi entres), on només seure a taula ja ens hi vam trobar un Mas Rabell com a vi de la casa. I no va caldre buscar res més perquè ens va semblar molt encertat. M. Molt encertat el teu post. A Bordeus acostumes a trobar cartes amb 50 ó 70 referències, ordenades generalment de més barat a més car. Un cop fixes el preu que vols, sempre pots ballar en una desena d’opcions, de les quals 8 ó 9 serien locals i potser un parell de fora. S’ho creuen i així és com es venen.
Quant a la tendinitis, sempre sol passar el mateix, que tothom refusa el tast. O s’assenyala al qui “sembla que hi entén més”. A mi em passen fer el paper, abans escaquejava per passar el que entenia com un tràngol, però ara sempre dic el mateix al cambrer: “no cal que me’l serveixis, deixa l’ampolla aquí que ja el provem amb la calma”. No cal que s’estigui el pobre home (o la pobra dona) esperant que li digui que si, que està bé. Que vagi fent que jo ja el provaré. I faré el tast i el que calgui.
I sobre el fet que el vi de la casa sol ser el pitjor, també és una pena. coincideixo amb tu que vi de la casa hauria de representar el territori, i la forma de plantejar-se l’àpat més habitual i comú. Recordo molts pocs llocs on hagi près un vi decent, potser el més encertat era el Molina, de Torrefarrera (un lloc cutre des de fora però que et canvia la perspectiva i l’estómac un cop hi entres), on només seure a taula ja ens hi vam trobar un Mas Rabell com a vi de la casa. I no va caldre buscar res més perquè ens va semblar molt encertat.
M.

]]>